L'actualitat religiosa des de Catalunya

El passat 28 de juny, el professor Ferran Requejo escrivia a La Vanguardia un article (aquí) en el que reclamava que la futura legislació sobre llibertat religiosa fomentés la laïcitat de l'Estat front als privilegis que, segons ell, té encara avui la religió catòlica, en un estat que la professa "vergonyantment" malgrat declarar-se aconfessional.

"Privilegiar determinadas ideas, ritos y burocracias religiosas atenta contra la igualdad de oportunidades y de ciudadanía, mina la libertad y el pluralismo colectivos y constituye un insulto a los ciudadanos agnósticos, ateos y a los que profesan otras creencias religiosas", sosté el catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona). Acaba dient que "la próxima reforma de la ley orgánica de Libertad Religiosa, que el Gobierno central está elaborando, puede desarrollar la perspectiva de un Estado liberal y democrático que debiera ser mucho más laico y civil de lo que es, sin por ello ser hostil a las religiones".

El professor Raimon Ribera, Professor associat del Departament de Ciències Socials d'ESADE, el respon des del seu bloc personal, en una entrada (aquí), dos dies més tard, on defensa que la religió pot ser "un fonament d’actituds i pràctiques amb incidència rellevant en l’entorn tot i que potser la vivència personal no sigui de gran intensitat emotiva", contra la visió excessivament subjectiva que de la religió feia el professor Requejo.

Ribera diu compartir algunes de les formulacions de l'article citat. Però creu que "això no ens resoldrà alguns dels interrogants que han anat sorgint: quina ha de ser l’actitud de l’Estat respecte al fenomen religiós? Què vol dir rebutjar la presència pública del fet religiós? És només treure simbologies religioses concretes dels espais públics, o és no parlar del tema a nivell públic, ni donar veu pública a les aportacions i consideracions sobre la dinàmica social elaborades des d’instàncies religioses? Per on passa la fina distinció entre espai públic i espai social? Els mitjans de televisió públics, poden parlar del fet religiós –no com a notícia, sinó com a debat d’idees-? N’hi ha prou amb “no ser hostil a les religions” com a posicionament d’un Estat"

El debat és obert.