L'actualitat religiosa des de Catalunya

La generositat com a virtut afegida a les que ja posseeixen els corintis, l’exemple de Jesús, que es desprèn de la seva condició divina en fer-se home i de la seva vida en morir a la creu i l’equilibri que es produeix quan els qui te dona a qui li’n manca son els arguments que Pau fa valer per estimular la generositat dels corintis a favor dels necessitats de Jerusalem. Aquest és un nou comentari del teòleg Josep M. Solà a les lectures d'aquest diumenge.

L'ORGANITZADOR DE COL·LECTES

La majoria de comentaristes bíblics està d’acord en que la segona carta de Pau als corintis recull fragments de les diverses cartes, que l’apòstol escrigué a aquesta comunitat. Les discrepàncies sorgeixen a l’hora d’establir quins trams de  text corresponen a cadascuna de les cartes. Atenent-nos al que diu Senén Vidal, existiria una carta: 2 Co1,1-2,13; 7,5-8,24 - la cinquena- escrita a l’estiu del 54 des de Macedònia. És una carta de reconciliació amb la comunitat coríntia, enviada per mitjà de Titus i dos col·laboradors, de qui no se’n sap el nom, i amb l’encàrrec d’enllestir la col·lecta a favor de l’església de Jerusalem. La primera part de la carta fa memòria de la relació de Pau amb la comunitat i la segona és un encoratjament a participar en la col·lecta. A la segona lectura d’aquest diumenge es llegeix un fragment (2Co 8,7-9.13-15) d’aquesta segona part.

Quan a Gl 2,10 Pau recorda la trobada d'ell i Bernabé a Jerusalem amb els apòstols i dirigents de la comunitat, fa esment de la recomanació, que se’ls va donar de recordar-se dels pobres de Jerusalem. És molt probable que aquesta recomanació sigui l’origen de la col·lecta, que apareix a 2 Co, que no és la mateixa de que parla Ac 11,27-30, la que feren els cristians d'Antioquia en favor també de l’església de Jerusalem en motiu d’una gran fam, esdevinguda en temps de l’emperador Claudi. En aquesta ocasió la causa de la pobresa rau en que, en acabar-se les obres del Temple, es produí un gran atur entre els treballadors dedicats a la seva construcció i agreujà la situació de la comunitat de Jerusalem, que no gaudia d’una gran prosperitat, en comparació a les comunitats ubicades en les riques ciutats de l'Àsia menor i Grècia.

Pau encoratja els corintis a ser generosos en l’ajuda als cristians de Jerusalem. Veurem en el text de la lectura litúrgica que es val de tres arguments. El primer és que, a les qualitats que distingeixen la comunitat: fe, eloqüència, coneixement, sol·licitud plena i amor, cal afegir-hi una generositat abundosa (v7)  i aquesta generositat no ha de ser només de paraules - la decisió d’organitzar una col·lecta- sinó també de fets: realització plena d’aquesta col·lecta.

El segon argument és l’exemple de Jesucrist, el seu empobriment. Una manera d’entendre’l és considerar-lo en la perspectiva de l’himne, que es troba a la carta als Filipencs (2,5-11). Jesús no es guarda gelosament la seva condició divina, sinó que es fa no-res. Empobriment, doncs, de la seva condició. L’altra perspectiva en que cal entendre l’empobriment és la mort en creu. És en això en que està pensant Pau quan escriu que "en la seva pobresa ens enriquim “(v.9).  Jesús es converteix en exemple clar de donació desinteressada i aquest exemple ha de ser esperó de la generositat envers els pobres de Jerusalem.

Tradueixo una dita castellana, que fa així: "Avui per a tu, demà per a mi". Aquest és el tercer argument de que es val Pau per estimular la generositat dels corintis. És un argument popular, elemental, molt humà, fonamentat en l’experiència de la vida, que mostra com l’abundància del moment present es pot convertir en necessitat en un temps futur: "un dia, allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres" (v.13). També aquí entra en joc un principi de vasos comunicants: el que sobra omple el vuit d’allà on en falta. És el resultat de la unitat establerta, no tan sols entre els membres d’una comunitat, sinó entre diverses comunitats germanes, unides per Jesús, un cohesionador que no falla. 

Diumenge 13 durant l'any
1 de Juliol de 2012