Sobre "Per què no ens podem no dir «cristians»", de Benedetto Croce
El Centre d'Estudis Jordi Pujol, a través de la revista VIA, ofereix la primera traducció al català del breu text del filòsof napolità Benedetto Croce Per què no ens podem no dir «cristians», que va ser publicat a la revista La Critica el 1942, una època fatídica per a Europa, com diu el curador del text, el professor Daniel Gamper.
"Juntament amb el text de Croce", continua, "es publiquen un grapat d’articles que contribueixen a entendre el procés de creació del text i el context literari i filosòfic en què va ser redactat, com fan els especialistes en l’obra del pensador napolità Emma Giammattei i Gianluca Genovese. Aquestes pàgines del filòsof napolità també són un bon pretext per plantejar-nos de nou, com fan la resta d’autors dels textos aquí aplegats, des de diverses perspectives culturals, polítiques i disciplinàries, l’actualitat o extemporaneïtat de la religió, la identitat o la indiferència d’Europa, la vitalitat o decadència del cristianisme, la relació entre filosofia i teologia, i el reconeixement juridicopolític de la religió, entre d’altres". Els propers dies publicarem els textos amb els seus enllaços; a continuació teniu la introducció de gamper i el text de referència.
Per què, de nou, el cristianisme?
Daniel Gamper
Aquesta primera traducció al català de «Per què no podem no dir-nos cristians» ens ofereix l’oportunitat de reflexionar no només sobre la importància de l’obra de Benedetto Croce, i sobre el lloc que hi ocupa aquest text, sinó també sobre l’actualitat de la religió, la identitat d’Europa o el reconeixement polític de les religions. Seguint aquesta última clau, el text de Croce pot ser llegit com una crítica a l’auge italià i europeu dels feixismes. Aquesta lectura s’ha de compaginar amb el liberalisme crocià, que el 1929 portà el filòsof a oposar-se als Pactes Lateranenses i, el 1947, a la redacció de l’article 5 de la Constitució italiana.
Descarregar l'article complet (PDF, 255 KB).
Per què no ens podem no dir «cristians»
Benedetto Croce
Descarregar l'article complet (PDF, 798 KB).
L'opinió publicada no sempre és coincident amb l'opinió pública, però llegint una selecció d'articles publicats ens hi poden aproximar.
Articles Anteriors
altres blogs
l'opinió publicada
Amb el títol De la institució total a l'extitució?, el professor de la UVic Jordi Collet-Sabé descriu el debat sobre el futur de la vida monàstica als monestirs benedictins de dones a Catalunya, arran del 50 aniversari de la creació de la Federació de Monestirs...
Més actualitat
- Pere Codina: "Els bisbes espanyols deien exactament el contrari que... Catalunya Religió
- Fundació Escola Cristiana: “Cal combatre la LOMCE” Catalunya Religió
- Francesc, Francesc, papa Francesc! Jordi Llisterri i Boix
- No n’hi ha prou amb la formació musical per dirigir cants Catalunya Religió
- “Pentecosta: no a comunitats autoreferencials” Papa Francesc
- “Qualsevol aprenentatge va lligat a una emoció" Catalunya Religió
- L’opció moral de la independència Carles Armengol
- La LOMCE, un projecte polític més que educatiu Fundació Escola Cristiana de Catalunya
- “Cal ajupir-se per anar endavant” Papa Francesc
- “La pregària fa miracles només si és valenta” Papa Francesc
- La teva tendresa, Francesc Sandra Buxaderas Sans
- “Quanta xerrameca dins l’Església!” Papa Francesc
- 1 de 5
- ››
El més vist
- 19/05/2013 | 60 anys difonent la Paraula de Déu
- 17/05/2013 | La fe dels científics
- 14/05/2013 | Xerrada per Catalonia Sacra: Arquitectura Religiosa Catalana sXX
- 19/05/2013 | Els diners han de servir, no governar!
- 12/05/2013 | Centenari de naixement del germà Gilbert Galceran
- 21/05/2013 | La teva tendresa, Francesc
- 20/05/2013 | “Quanta xerrameca dins l’Església!”
- 9/05/2013 | Nova Escola de pregària sobre el Credo: ‘I se’n pujà al cel on seu a la...
- 10/05/2013 | Aprendre a acceptar-se
- 16/05/2013 | El Monestir de Santa Cecília de Montserrat es convertirà en un nou espai...
- 19/05/2013 | Els reptes del papa Francesc, segons Antoni Puigverd
- 14/05/2013 | El professorat s'ha de sentir recolzat per les famílies.





