L'actualitat religiosa des de Catalunya

L’escola joànica, preocupada pels dissidents que pertorben la vida de la comunitat, exhorta, en l’escrit, que coneixem com a Primera carta de Joan, a complir amb el manament de l’amor i a no menystenir el valor de la mort de Jesús, diu aquest 2n diumenge de Pasqua Josep M. Solà en comentar les lectures.

______________

PREOCUPAT PELS DISSIDENTS

L’escrit del Nou Testament, que coneixem com Primera carta de Joan no és pròpiament una carta, sinó una exhortació dirigida a una comunitat, que es mou en l’entorn del grup de cristians productors i receptors dels escrits joànics ( evangeli i cartes de Joan). Un fragment se’n llegeix a la segona lectura d’aquest diumenge (1 Jn 5,1-6). L’autor és un representant autoritzat, que enllaça amb la tradició joànica. L’escrit, en conjunt, alerta la comunitat de les opinions dels dissidents. Acusa aquest de no complir el manament de l’amor.

Malgrat no es trobin en l’escrit cites directes de l’evangeli de Joan, hi ha un consens molt estès, que estableix una estreta relació entre l’evangeli i aquest escrit. L’expressió "nascut de Déu", que apareix en el v.1 és molt propera a la que trobem en la conversa de Jesús amb Nicodem: "néixer de l’aigua i de l’Esperit" (Jn 3,5). També el verb estimar, que en l’escrit apareix 5 vegades, ho fa també en l’evangeli, on en els discursos de comiat apareix en 10 passatges. Els manaments de que parla el nostre text s’han d’entendre en clara referència al manament de l’amor (Jn 13,34). El món té, en aquest escrit, el mateix sentit que apareix en l’evangeli (Jn 15, 18-19; 17,16). És allò que s’oposa frontalment a Jesús i al Pare i  l’expressió "vencedor del món" (v.4s) la trobem en l’evangeli quan es diu que Jesús ha vençut el món (Jn16,33).

L’escrit vol advertir els dissidents de la comunitat. La dissidència haurà creat, segurament, divisions, enfrontaments, rivalitats i potser odis. La intensa presència del verb estimar vol posar remei a aquesta situació. Posa en relació tres realitats: Déu, l’estimar i els manaments. El compliment dels manaments no és altra cosa que l’estimar els altres i aquest va íntimament lligat a l’amor a Déu (l’argument és: ningú estima un pare sense estimar els fills que d’ell han sortit). Agafat per un altre cantó: L’amor a Déu té una concreció molt ben especificada, el compliment dels manaments i aquests no exigeixen altra cosa que estimar els altres. D’aquí que l’amor a Déu s’identifica amb l’amor als altres.

Hi ha una afirmació en el text, que val la pena ser comentada: "Jesucrist ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i la sang" (v.6). Un dels puntals de la missió de Jesús és el do de l'Esperit. Aquest do es comença a posar de manifest en el seu baptisme, ja que Jesús, un cop batejat i un cop hagi davallat damunt d’ell l'Esperit, és capaç de donar-lo: "Aquest damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el que bateja amb l'Esperit Sant" (Jn 1,33). Però el do de l'Esperit no va lligat només al fet del baptisme de Jesús, sinó també a l’esdeveniment de la seva mort: "us convé que me'n vagi, perquè si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres, en canvi si me'n vaig us l’enviaré" (Jn16,7). El do de l'Esperit Sant, en tant que missió de Jesús, es mostra vinculat al seu baptisme i la seva mort (aigua i sang). Segurament els dissidents de la comunitat reconeixien el valor del baptisme i no el de la mort, per això el text insisteix que no només per l'aigua, sinó per l'aigua i la sang. En  llenguatge de comunitats cristianes, aigua i sang  es refereixen també als sagraments del baptisme i l’eucaristia. Per ells ens ve Jesús i hi tenim accés. Però això no es pot entendre si no és pel do de l’Esperit, que ens en dóna la capacitat. Per això es diu que l'Esperit és la veritat.

Diumenge 2on de Pasqua
15 d'Abril de 2012