L'actualitat religiosa des de Catalunya

A Corint alguns no tenen cap mania en menjar carns sacrificades als ídols. Ho poden fer perquè els ídols no són res, sempre i quan no fereixin les sensibilitats dels qui tenen escrúpols. Així ho explica aquesta setmana el teòleg Josep m. Solà en comentar les lectuires d'aquest diumenge.

LLIURES SENSE FERIR

És molt difícil interpretar el fragment de la carta als Corintis, que es llegeix a la segona lectura d’aquest diumenge (1Co 10,31-11,1) si no es té en compte que aquests quatre versets són l’acabament de tot el capítol desè, dedicat a la conveniència o no, de menjar carns sacrificades als ídols per part dels membres de la comunitat cristiana de Corint.  Per treure’n l’entrellat, cal tenir en compte la totalitat del capítol.

Quin era el problema?. En els mercats públics de Corint es venia carn, que prèviament havia estat sacrificada als ídols. La gent la menjava normalment a casa seva. Aquest fet originava dins la comunitat dos tipus de comportaments oposats. Hi havia un grup, que menjava la carn sense cap mena de contemplació. Segons ells, menjar carn sacrificada, o inclús participar en els banquets dels temples en honor a alguna divinitat no era cap problema, perquè no tenien cap intenció de retre culte als ídols, ja que aquests, un cop s’havien adherit a Crist, no eren res. L’altre grup, potser amb sintonia amb el judaisme, rebutjava menjar-ne. Segurament algun dels animals era considerat impur (el porc) pel judaisme i també n’era qualsevol cosa que hagués entrat en contacte amb una divinitat pagana.

La reacció de Pau, exposada al llarg del capítol desè pot dividir-se en  tres parts. En la primera (vv.1-11) adverteix als corintis que poden caure en el perill que caigué Israel, que, tot i havent rebut favors de Déu, respongué amb la infidelitat. Si el sol fet de pertànyer a poble d’Israel no era cap garantia d’immunitat, tampoc ho és el fet de pertànyer a una comunitat cristiana.
Segueixen (vv. 12-24) els arguments dedicats als qui mengen carn. Pau admet que el valor Crist invalida el valor i el sentit de la religiositat pagana. Tampoc està d’acord amb la distinció del pur i l’impur, però adverteix als qui mengen carns del perill d’entrar en comunió amb els dimonis (10,20), és a dir, de tornar a sintonitzar amb la religió pagana. Per a l’apòstol, aquests actes, que tenien transcendència social, no es podien realitzar al marge de l’impacte que produïen i l’exemple que donaven. I, sobretot, no podien ferir els sentiments dels altres membres de la comunitat, que no menjaven aquests carns.

A aquests Pau els dedica la tercera part (vv.25-30). Els recomana que no facin indagacions, torturant-se la consciència i, per tant, si els donen carn que en mengin; i si algú provocant-los els ofereix carn sacrificada, se’n abstinguin.

Arribats a aquí s’entén que la lectura d’avui digui que tot s’ha de fer a glòria de Déu. Per damunt les discussions i les rivalitats hi ha d’haver la glòria de Déu i aquests s’erigeix com a criteri últim  de tota actuació cristiana. I, evidentment, aquesta glòria de Déu va indissolublement unida a l’amor i a la delicadesa vers els altres. El segon advertiment del colofó és evitar l’escàndol. Si menjar carn ha de ser motiu d’escàndol, cal evitar-ho. El cristià no pot imposar a ningú la seva pròpia llibertat. No escandalitzar els jueus per la qüestió del pur i l'impur, ni escandalitzar els grecs, els pagans, que podrien veure una contradicció entre el ser cristià i continuar participant en pràctiques paganes. I per reblar el clau: l’exemple de Pau, que anteposa el be de la comunitat per damunt punts de vista personals.

Diumenge 6 durant l’any
12 de Febrer de 2012