blocs
V. Davallà als inferns
Aquesta és una proposició del “Credo” que demana ser explicada. No la podem entendre com si Jesús ressuscitat hagués baixat al càstig de l’infern. En efecte, la presència de Crist és el cel, cosa absolutament contradictòria amb l’infern, entès com absència total de Déu.
IMPORTANT DISCURS DEL SANT PARE FRANCESC A UN GRUP D'EMBAIXADORS
Ds, 18/05/2013
a Visió positiva
a Visió positiva
per Jesús Renau
(nota: he retallat una breu part incial de salutació i de comiat al final)
DISCURS DEL SANT PARE FRANCESC
ALS NOUS AMBAIXADORS DE KIRGUIZISTAN, ANTIGA I BARBUDA,
LUXEMBURG I BOTSWANA
Dijous 16 maig, 2013
Senyores i senyors, la nostra família humana està...
M. Teresa Ahircart és jutgessa de Pau i enterramorts
Hem demanat a M. Teresa Ahircart, veïna de 80 anys del Papiol i ciutadana compromesa amb el seu poble, que ens faci cinc cèntims de com viu les dues feines que fa, dues feines delicades que li permeten ser molt al costat de la...
Esquerdes al mur XVII: Sostre Cívic: Entre el lloguer i la propietat privada
Dv, 17/05/2013
a Cristianisme i Justícia
a Cristianisme i Justícia
Lucia Montobbio [Revista Valors]. Cada cop hi ha més persones que dormen al carrer. I també hi ha més cases buides. Els lloguers continuen sent alts, i parlar d’hipoteques és com llegir novel·les de ciència ficció. Al menys per ara. Però, i si poguéssim trobar una proposta que combinés els punts...
“Pecadors sí, tots. Corruptes no, eh?”
Dv, 17/05/2013
a Les homilies del papa Francesc
a Les homilies del papa Francesc
per Papa Francesc
Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 17 de maig de 2013
Al centre de l’homilia hi ha l’Evangeli d’avui en el qual Jesús Ressuscitat demana tres vegades a Pere si l’estima. “És un diàleg d’amor, entre el Senyor i el seu...
Es diu que l’actual bisbe de Roma no és partidari d’una Església narcisista, amb la mirada fixa sobre ella mateixa. S’inclina, més aviat, per una Església missionera d’ulls oberts i de cor misericordiós. El fet de respirar constantment el...
S'ha de tenir fe en què la naturalesa es regeix per unes lleis intel·ligibles i, els científics, han d'estar disposats a entetenir-se per a l'estudi científic de la religió.