L'actualitat religiosa des de Catalunya

Intento estar al dia de les publicacions sobre arquitectura religiosa i, fa poc, ha sortit el llibre “Cómo leer Iglesias. Una guía sobre arquitectura eclesiàstica”, de Denis R. McNamara, Edit. Blume 2012. Es tracta d’un llibre petit (tot i les seves 256 pàgines), a mode de guia, amè, de fàcil lectura i extensament ben il·lustrat. El subtítol ja indica clarament de què va el tema: esglésies cristianes desenvolupades, bàsicament, a Europa. Així i tot, l’autor no escatima en recerques a l’Antic Testament i a l’arquitectura veterotestamentària, un fet quasi obligat donada la influència del Temple de Salomó, el Tabernacle del Poble d’Israel a l’Èxode o, ja en el Nou Testament, la referència a la Jerusalem Celestial del llibre de l’Apocalipsi; com tampoc s’escaqueja de cercar la relació de l’arquitectura eclesiàstica amb els seus referents pagans, com les basíliques o temples de planta central. Pedagògicament resulten interessants les pistes i trets comuns que l'autor va inserint per tal que el lector pugui aplicar-ho a qualsevol església, per exemple, llegir el diferent ordre jeràrquic d’un espai a partir de la lectura dels estils clàssics. Tot plegat guarda molta similitud amb el “best-seller” de John Summerson “El lenguaje clásico de la arquitectura” però aplicat ara a l’arquitectura eclesiàstica.

Tot i que el llibre tracta des de les primeres basíliques fins a l’Església del Jubileu de Richard Meier a Roma, l’arquitectura eclesiàstica moderna no deixa de presentar una discontinuïtat que demana una major reflexió. Aquesta és la que vull oferir al llibre que estic preparant que també vol tenir aquest caràcter amè a partir de la correspondència amb dos arquitectes jesuïtes i que sortirà cap a finals d’aquest curs o principis del vinent.