Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Éric Sylvain Bilal Abidal, 31 anys, nascut a Lió, defensa internacional del F. C. Barcelona, ha estat notícia per motius extraesportius. El 15 de març, el seu club va emetre un comunicat per informar que se li havia detectat un tumor al fetge. El càncer va trencar el moment més dolç del lateral esquerre, pletòric de força, incommensurable en el joc. Es va témer per la seva salut. Molts socis i aficionats es van preguntar sobre les conseqüències que la seva absència provocaria en l’equip, present en totes les competicions i una mica escàs de força en aquest moment del campionat. L’impacte al vestuari de l’equip i en la mateixa societat va ser enorme. Va rebre d’arreu mostres de solidaritat i de suport, que van contribuir a afrontar amb esperança l’operació del tumor de fetge de tres hores de durada practicada pel doctor Josep Fuster Obregon al BarnaClínic-Grup Hospital Clínic de Barcelona, que va portar a terme dos dies després de la difusió de la notícia. Ningú no podia imaginar que un mes i mig després, el 2 de maig, Abidal ja jugaria uns quants minuts en el partit de tornada de la semifinal de la Lliga de Campions contra el Reial Madrid, davant de l’ovació del públic i el mantejament de l’equip. Wembley, en una final històrica contra el Manchester, va ser testimoni de la seva titularitat durant els noranta minuts i, gràcies a la generositat i la companyonia de Carles Puyol, el primer va aixecar la cobdiciada Copa. Molta gent es va preguntar com va motivar Pep Guardiola el seu equip abans de saltar a la gespa. Tothom recorda el vídeo que va projectar al vestuari de Roma, davant d’una altra final de la Champions i davant del mateix rival, el Manchester. Estiarte va revelar que la figura d’Abidal va ser l’element motivador en la xerrada tàctica de Guardiola a Wembley. La gran preocupació de Hayet Kebir, la seva dona, francesa d’origen algerià, es va dissipar per recuperar el somriure quan va veure com s’esvaïa l’amenaça de tumor de fetge. Les seves tres filles poden gaudir de la presència del seu pare.

Tots aquests elements emotius han deixat en un segon lloc, gairebé en un espai inadvertit, el canvi de guió d’Abidal. Ell ha estat en el focus mediàtic, però moltes persones cada dia reben un veredicte advers sobre la seva salut i s’han d’enfrontar des de l’anonimat a un càncer, que trenca esquemes i agenda. En què consisteix aquest canvi de guió? Reprodueixo les paraules del defensa: «A vegades pensem que hi ha coses que ens resulten útils per viure, però el més important és la família. He après a separar les coses i per això he venut tots els cotxes. Quan et toca viure una malaltia així es produeix un canvi de xip. Ara, m’estimo més utilitzar els diners d’aquests cotxes per invertir en hospitals, ajudar els nens o col·laborar amb associacions per investigar malalties.» El Porsche, amb què anava als entrenaments a la Ciutat Esportiva, ha estat substituït per una furgoneta que ha comprat per viatjar sempre amb la seva dona i les seves filles. Segons el meu parer, aquest és un canvi fonamental. La vanitat de la vida, el col·leccionisme consumista de cotxes, els objectius crematístics centrats en la pròpia satisfacció... per a què? Ressonen les paraules evangèliques: «Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? (Mt 16,26). La malaltia, l’ombra d’una mort que aguaita així que bades, obre els ulls a la realitat espiritual de la vida. Abi ho sap per pròpia experiència, com moltes altres persones que han viscut situacions semblants. La seva vida té un sentit nou, que va més enllà d’èxits i riqueses.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.