Cloncloent: vida comunitària i teologia trinitària
Acabo aquests article sobre el pensament i la vida de Basili consignant el paral·lelisme existent entre la noció de comunió que Basili desenvolupa en la seva teologia trinitària i l’estil de vida comunitària que Macrina havia desenvolupat a la casa-monestir d’Annisa.
“Quines dones hi ha entre els cristians!”
No infreqüentment foren dones soles les qui van acomplir la transformació de casa seva en una comunitat monàstica o pre-monàstica.
El moviment ascètic domèstic del s. IV
Acabaré aquestes notes sobre El moviment ascètic domèstic del s. IV. Explica SILVAS, a The Asketikon of St. Basil the Great que “El període de finals de segle IV i inicis del V és ple d’exemples d’esposos que abracen de mutu acord la vida celibatària i poc a poc transformen casa seva [s’entén que es tracta de persones de l’aristocràcia, amb grans propietats, famílies extenses, servents i esclaus] en comunitats que podríem anomenar monàstiques”.
L’evolució de Basili
A finals del 357, després d’uns mesos de recerca infructuosa, Basili torna a Annisa i passa a instal·lar-se a l’ermita del seu germà Naucrati, a l’altra riba del riu Iris, des d’on realitza freqüents visites a la casa mare i a Macrina.
Basili i Gregori de Nazianz
El primer pas d’una transformació de vital importància per entendre no només la vida i la teologia de Basili, sinó també les peculiaritats i l’evolució del conjunt del monaquisme cristià, es va produir l’any 346, any en què Basili pare va morir. Va ser aleshores que els dos nois grans, Basili i Naucrati, van marxar a estudiar a casa de la família materna a Cesarea, i Macrina (que aleshores tenia dinou anys) es va convertir en la mà dreta de la seva mare Emília.
La influència de santa Macrina en el seu germà sant Basili
Al final d’aquest estudi sobre la teologia trinitària de Basil, entro en alguns aspectes de la seva vida rellevants per aquest tema com la influència de santa Macrina la jove (327-379).
Companys de servitud
Basili reconeix que entre els homes es donen relacions de senyor-esclau i no les reprova ni rebutja per principi; en alguns casos fins i tot les justifica, entenent aleshores que ‘senyor’ no és aquell que explota el súbdit en benefici propi, sinó aquell que decideix per ell en benefici de tots:
La noció de llibertat
No vull acabar aquest estudi del tractat Sobre l’Esperit Sant de Basili sense recollir el que s’hi diu sobre el concepte de llibertat:
Afirmen que l’Esperit no és esclau ni senyor, sinó lliure. Oh terrible insensibilitat i lamentable audàcia dels qui així parlen! Què he de plorar més, l’estupidesa o la blasfèmia? (20.51).
La conversió del cor
Aquesta centralitat del baptisme pel que fa a la inauguració de la ‘vida nova’ no ens autoritza a separar de manera anacrònica ‘l’eficàcia sagramental’ de la conversió. En el text de Basili queda clar que el sagrament no és complert sense la conversió del cor:
Inseparable comunió
A més de ser depenent de les nocions d’espai i temps del tot impròpies de Déu, la noció de subordinació, a causa de la relació d’imatge perfecte que existeix entre el Pare i el Fill, en rebaixar el Fill rebaixa necessàriament també el Pare: