Mié, 29/10/2014
Per què jo? Com pot ser? És un càstig…? La vida és injusta…. Són algunes de les preguntes i exclamacions, encertades o errònies, que tots pronunciem com a reacció immediata a determinades circumstàncies, generalment de caire negatiu, i molt especialment quan són conseqüència de diagnòstics mèdics. Preguntes que ens enfronten amb el nostre jo més profund, amb aquelles tasques pendents que tots tenim, que ens recorden la nostra finitud i que fan accelerar el pas del temps i donen pas a les nostres pors.
Desxifrar el perquè ens pot generar la falsa sensació de trobar-hi un sentit… però en...
Lun, 27/10/2014
Carta Quaresmal dels bisbes bascos: “Una economia al servei de les persones”
(Ramón Ibeas –CR País Basc) La quaresma és per als cristians un temps molt especial, en que ens preparem per recordar la passió, mort i resurrecció de qui dóna sentit a la nostra vida, Jesús de Natzaret. En aquesta ocasió comencem aquest període de l'any amb una Carta Pastoral al voltant de la crisi, signada pels bisbes bascos. Una Carta que arriba en un moment en que cal una assossegada reflexió. No és intranscendent que la crisi comencés ja fa gairebé quatre anys i seguim sense veure-hi el final. El que ens estem...
Mié, 29/10/2014
Quan es parla d’arquitectura apocalíptica sovint s’evoquen paisatges devastats o grans construccions fantasmagòriques de caire sacrificial, però passa desapercebuda l’arrel d’aquest gènere literari: donar una alè d’esperança a tots aquells marcats per la dissort i, especialment, als grups minoritaris que són perseguits per les seves creences. 
 
L’Apocalipsi joànic engalta amb aquest gènere literari de resistència esperançada que desvetlla la seva clau d’interpretació en la doble estructura lineal i concèntrica del text. Pel que fa a l’estructura lineal del text, aquest culmina en la darrera...
Mié, 29/10/2014
Mucho tiempo hemos permanecido adormecidos en la sociedad del bienestar y del consumo. Sin darnos cuenta fuimos tirando de la cuerda hasta que el sistema no dio más de sí y pasó lo que los economistas sabían que pasaría y que posiblemente nos negábamos a ver. Aquella burbuja en la que nos habíamos instalado se rompió, y nos encontramos en una situación que para muchos es hoy desesperante.
Y hablando de crisis, de despidos, de cierres de fábricas, de recortes salariales, de hipotecas impagables, etc., etc. nos encontramos con miles de personas que hoy no tienen para vivir, y otras tantas que...
Mié, 29/10/2014
Lo que comenzó siendo una acogida monástica cotidiana a aquellos pocos que quedaron en la cuneta de la sociedad, a causa de la crisis, y cuyo número fue en aumento, no ha parado.
 
Se pasó del torno del monasterio a un locutorio para la acogida. A los pocos meses a un local de 60 mts2 más unos bajos, que no tardó en quedarse más pequeño aun.
 
Creció la demanda, creció vertiginosamente el número de voluntarios valiosos y comprometidos y la solidaridad de personas anónimas, de empresas y de instituciones;  y a los nueve meses de estar en el segundo local, debimos trasladarnos a un local de más...
Mié, 29/10/2014
El martes casualmente cayó en mis manos el Diario el Mundo –casualmente, porque procuro no leerlo nunca- y me topé con un titular muy chocante y desquiciado. Decía que Zapatero, si salimos de la crisis, no se volverá a presentar, pero si persistíamos en ella, él se presentará nuevamente como candidato a la presidencia.
Pensé: ¡este es tonto! -¿cómo se me ocurre pensar semejante cosa del Presidente de los Españoles y de los Europeos?-. Si no salimos, lo lógico es que deje el camino para que venga uno más listo, o al menos un poco más lúcido que él y nos saque… y que él no se empeñe en...
Mié, 29/10/2014
Sense fer massa soroll a la nostra església hi ha un bon teixit social. Gaudeix de bona salut. Cert que de tant en tant li arriba una grip i fins una pneumònia; però té un sistema immunologic molt potent, ben vitaminat i està en molt bones mans.
Teixit social vol dir, gent de les parròquies, homes i dones que ajuden als altres cercant el seu bé molts cops de forma voluntària, cases de recessos i exercicis plenes, els que tenen cura dels malalts, els que visiten les presons, catequistes, monestirs, avis i avies que connecten amb els nets i els parlen de Jesús, moviments, universitaris,...
Mié, 29/10/2014
 
Feia estona que sonaven les sirenes del transatlàntic i els passatgers que havien acudit a coberta anaven omplint ordenadament els bots salvavides. Però la senyora marquesa, ben amoïnada, no era capaç de sortir del camarot. Tenia un problema i ben gros: no recordava a quina maleta havia posat les sabates que conjuntaven amb el vestit esport que es volia posar per a l’ocasió. Fins que, al cap de pocs minuts, l’aigua va venir a conjuntar-ho tot...
Doncs bé, avui hi ha moltes actuacions –o «no-actuacions»– eclesiàstiques que em recorden la marquesa del Titànic. No temo cap naufragi, certament...