La actualidad religiosa desde Cataluña

Se m’acumulen els interrogants sobre aquesta qüestió. Per què l’Església no mola, no agrada, no resulta agradable? Al marge de la resposta que es doni a aquesta pregunta, n’hi ha d’altres: és una pretensió acceptable voler caure bé sempre a la gent? Quin preu cal pagar per aconseguir-ho?

En un recent simposi de la Fundació Claret, crec recordar que en Ramon Maria Nogués feia referència a "l'exèrcit silenciós de l'Església". Amb aquestes paraules, volia referir-se a tota la gran xarxa de treball social al servei de les persones més pobres i marginades. Tenia tota la raó. L'Església té una xarxa al servei de les persones que passen fam, que viuen en la pobresa més extrema, que es troben en una situació de marginació sense sortida.

TV3 va emetre la nit del 26 de febrer el programa 30 minuts, titulat «El planter de l’Església», un reportatge de Lluís Jené i Esther Llauradó. El seu contingut, segons la pròpia publicitat de la cadena, «es pregunta com són els que, en un món secularitzat, decideixen fer-se sacerdots». Un programa per al debat, fet amb dignitat, però forçosament parcial en la selecció de les persones entrevistades.

Potser n’hi ha molts que consideren vàlida aquesta afirmació: «Buda per als budistes, Mahoma per als musulmans, Jesucrist per als cristians.» Admetre-la comporta diferents conseqüències, la principal de les quals implica segrestar Jesús i el seu missatge, i els separa de la seva intenció original. El fet que Jesús sigui el nucli de l’Església no significa que es redueixi a ella. Hi ha el risc i la temptació de privatitzar-lo, com si fos un do exclusiu per a les comunitats cristianes.

Aquest diumenge un cridaner titular de l’ABC deia que “Augmenten el nombre de catòlics que van a missa a Espanya”. Caram. L'ABC ho comparava amb les dades de l’enquesta del CIS de fa un any i deia que havia pujat un 2,1% el nombre de fidels assistents a la pràctica dominical. I que això es traduïa, a ull, amb uns set milions d’espanyols que van a missa, el 15%.

Hi ha cristians que militen políticament a l’esquerra; d’altres, en més quantitat, a la dreta. La seva militància troba dificultats de consciència a causa de la seva adscripció política? Cadascú s’ho sap en el seu cas. Des d’una òptica externa, es tracta de situacions complexes, tant per als individus com per als partits. Crec que cal revisar les relacions entre l’esquerra i la dreta amb l’Església, i viceversa. Hi ha massa tòpics.

Fa uns dies vaig l’ocasió de comentar la recent Nota del Consell Pontifici de Justícia i Pau sobre la crisi econòmica, titulada “Per una reforma del sistema financer i monetari internacional en la perspectiva d’una autoritat pública amb competència universal”.

“Bona nit. Com va tot? Espero que bé.

Vull posar en pràctica una idea que potser t'interessi; no té res a veure amb la feina, encara que sí va sobre la crisi. Si estàs llegint aquest missatge vol dir que he pensat concretament amb tu com a possible interessat. Perdona que no el personalitzi més, però és que sou una bona colla.