La actualidad religiosa desde Cataluña

En el Centre Penitenciari de Quatre Camins es viu la fe. Ho explica des de la Roca del Vallès el capellà del centre penitenciari de Quatre Camins, Joan d'Arquer, coincidint amb la festa de la patrona de l'orde de la Mercè. (El 9 nou, 21/09/2009)

Efectivament ja sé que la festa de La Mercè és de Barcelona. Però també ho és de les presons. Per al nostre bisbe de Terrassa aquest és un àmbit pastoral que, en tot el volum de govern, ocupa un personal interès. Fins al punt que des del curs passat ha alliberat un servidor de l'activitat parroquial per dedicar-lo en exclusiva a aquesta qüestió. Aquest fet, en una diòcesi com la de Terrassa (Vallès Oriental i Occidental), amb la manca conseqüent de capellans i les dificultats evidents per assolir el servei a les comunitats cristianes, és un gest almenys significatiu. 

Encara hi ha moltes sorpreses davant del fet que uns quaranta voluntaris i voluntàries col•laborin a la presó de Quatre Camins. Vénen des de Manresa, Ripoll, Badalona, Barcelona i també, és clar, Granollers, Canovelles, Cardedeu ... Gràcies a la bona relació que hi ha amb tot el personal que hi treballa, aquest equip de persones voluntàries els mou entrar en una presó el seu compromís amb la persona humana i amb l'Evangeli. Segueixen primer un procés de formació i d'inserció en una entitat. La nostra és el Secretariat de Pastoral de Presons (Sepap) que coordina aquesta pastoral als bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. l, finalment, poden començar a entrar-hi amb el permís de la Direcció General de Presons de la Generalitat de Catalunya.

Aporten la coordinació de grups de diàleg a partir de valors humans que ho són també cristians. Promocionen activitats i grups, esportius i culturals. Però, sobretot, fan un seguiment individualitzat. Allò que la persona empresonada, l'intern, més demana: el diàleg de tu a tu, per expressar neguits i esperances. Un diàleg on el voluntari ha de fer-hi confluir el major bé per a l'empresonat tenint en compte la seva situació penitenciària i l'equip de tractament (psicòleg, jurista, educador, treballador social). La coordinació segueix essent el millor itinerari per refer la vida d'una persona. Sobretot, l'evangeli.

En el Centre Penitenciari de Quatre Camins es viu la fe. No només la catòlica, sinó també la musulmana, l'ortodoxa i l'evangèlica. Hi ha una relació de bonhomia entre els diferents pastors responsables. L'objectiu, com sempre, passa per millorar relacions humanes fraternes a partir del coneixement mutu. En l'ambient dels murs i les reixes, del respecte a les normes i a la convivència, el que es fa cabdal són les persones, saber com són, què viuen, què pensen, què senten i experimenten per dins.

En el nostre espai confessional i quan hi ha l'opinió generalitzada que el sagrament de la reconciliació (confessar-se ) es va perdent, no hi ha gest més extraordinari que fer-ho a la presó. Hi ha sinceritat quan es fa. Alhora, la pau interior retrobada i la convicció que la llibertat personal és més a prop. Perquè, el que de veritat importa en la persona humana, és aquesta llibertat personal. Quan s'assoleix, el de menys és trobar-se empresonat o no. ¿Quantes persones viuen "empresonades" dels seus neguits, vicis, treballs ... tot i viure en llibertat al seu poble, al seu barri o a la seva família?

També la celebració del sagrament del matrimoni cristià entre un empresonat i la seva esposa que viu en llibertat. Sense la parafernàlia de les bodes a l'exterior, una dotzena de cadires per acollir un nombre determinat de familiars i voluntaris, un senzill ram de flors i una càmera de fotografiar d'un sol ús, basteixen l'entorn on l'amor i l'estimació demanen un esforç més gran davant les circumstàncies evidents. També, per separat, ell i ella fan el curs de preparació al sagrament, s'emplena convenientment l'Expedient Matrimonial i es fan les oportunes anotacions en el jutjat de Pau i l'arxiu parroquial veí per tal d'obtenir el Llibre de Família.

Hi ha el permís diocesà per fer, fins i tot, batejos d'empresonats o de fills d'interns. Ja fa temps que a les diòcesis de casa nostra es va desenvolupant la pastoral del catecumenat: adults que volen batejar-se en la fe catòlica. També es dona aquesta realitat a l'interior de la presó. Fins i tot que un funcionari reflexioni sobre la possibilitat d'esdevenir sacerdot. Sempre en l'àmbit de la major reserva i discreció quan es tracta, com és el cas, d'encaminar la persona adulta cap al compromís amb el Creador i la crida del seu Fill Jesucrist.

Finalment, l'eucaristia dels diumenges és la gran trobada dels fills de Déu, dels qui se sentèn cristians. Sí, efectivament: cada diumenge se celebra la missa a la presó de Quatre Camins. Hi assisteix aquell intern que realment necessita aquest moment setmanal de trobada en la fe i en la pregària. L'anàlisi a fons de l'evangeli per la quarantena d'interns fa molt enriquidora la reunió. És un moment catequètic privilegiat. Són els mateixos interns els qui volen i demanen una eucaristia sincera i viscuda. No una eucaristia per sortir del pas o ocupar una estoneta del matí de diumenge. Una eucaristia fraterna i familiar.

Tots els cristians que entrem a la presó de la Roca del Vallès voldríem que els feligresos i feligreses de les parròquies, rectors, religiosos i religioses, estiguessin més compromesos amb aquest món. Voldríem no sentir-nos tan silenciats eclesialment al costat del silenci social envers els empresonats. Hi ha notícies bones del món de la presó. Només cal estar atents als signes dels temps i disposats a conèixer-la per millorar el compliment del manament de l'amor: "era a la presó, vinguéreu a veure'm”.
 

(Llegiu aquí l'original de l'article)