Alguns han escrit que després de la visita de Benet XVI a Barcelona, hi haurà un abans i un després en la relació entre creients i no creients en el nostre país. Crec, sincerament, que és una hipèrbole. No hi ha dubte que la presència del Sant Pare entre nosaltres ha suscitat tota mena de debats i també d'encontres i desencontres. La qüestió de la fe, de Déu, de l'encaix de les religions en les societats postmodernes, han tornat a esdevenir tema de tertúlies i d'articles periodístics. No sabem si això tindrà continuïtat ni si, realment, serà possible, edificar l'atri dels gentils a casa nostra. Tan debò la Sagrada Família fos aquest nou atri i pogués ser-ho a nivell mundial.
La visita ha estat una injecció d'autoestima eclesial i d'autoestima nacional. Hem pogut comprovar que l'Església sap organitzar i convocar. També que els catalans tenim un geni per ensenyar al món i enorgullir-nos amb ell d'allò que som. Per a molts, Antoni Gaudí és desconegut, però no hi ha dubte que és el nostre principal actiu a l'hora de donar-nos a conèixer al món. També tenim d'altres genis, més amagats, però igualment, genials: Ramon Llull i Jacint Verdaguer. Tots tenen profundes arrels cristianes i tots elaboren una obra, especialment Llull, el gran oblidat, que transcendeix fronteres i nacions. Som cosmopolites, però estem arrelats, a la vegada, en una terra, en una llengua i en una cultura. No és una contradicció. És, més aviat, un signe de la nostra condició cultural.
En el diàleg entre creients i no creients, cal, en primer lloc, que els creients siguem creïbles. Això vol dir, que les nostres posicions es puguin enraonar, que tinguin força per elles mateixes i no tan sols perquè emanen d'un principi d'autoritat. La raó ha de ser el lloc de trobada entre ambdós mons. Així ho ha vist Ratzinger en el seu diàleg amb Habermas.
En segon lloc, la credibilitat depèn, essencialment, del mode de viure. Nietzsche deia que els cristians som poc creïbles perquè som poc alegres. Creiem en la resurrecció de la carn, en la millor de les notícies que poguéssim haver rebut mai, però aquesta notícia no sembla prou poderosa per expressar la immensa alegria pel fet d'existir.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.