Pasar al contenido principal

Amb un petit cercle de lectura, hem estat treballant aquest extraordinari assaig de Michel de Certeau (1925-1986). La primera vegada que algú em va parlar d'aquesta figura de la mística, de la història i de l'antropologia fou Evangelista Vilanova, en pau descansi. Desconec si existeix una traducció catalana del llibre que hem treballat, però mereixeria la pena: La feblesa de creure. En ell s'hi recullen un conjunt d'assaigs de diferent temàtica, però m'han interessat especialment els capítols dedicats a la relació entre espiritualitat i cultura, l'essència de la pregària, la misèria de la teologia i la feblesa del creure.

Un llibre, aquest, transparent, lúcid, a voltes, un pèl erudit, però ple de belles intuïcions que s'anticipen al temps present. El conjunt de textos que el configuren van ser redactats entre 1964 i 1983, però fa la impressió que parlen del nostre món de cada dia, de les seves dificultats i grandeses.

Destaca el valor íntim, personal i intransferible de l'experiència religiosa, però, a la vegada, ens fa veure que la religió, en la societat vigent, s'explota com un objecte de consum. Es converteix en un bé rendible i de mercat. Enfront d'això, ens exhorta a no perdre el seu sentit genuí, a no sucumbir a l'espectacle ni a la seva banalització. Aquestes paraules tenen un especial sentit en les proximitats de la visita del sant Pare a Barcelona.

A la vegada, com a bon estudiós de la mística que és, valora extraordinàriament el silenci com a lloc teofànic, com a espai de vivència íntima. La fe, més que un sentiment vague i impersonal, o bé una forma de refugi davant del soroll del món, és resposta a una crida. Ho diu així: "La foi est cette découverte qui reconnaît dans le langage quotidien la parole de Quelqu'n à qui répondre" (p. 43). Es fonamenta en una Presència que es manifesta més enllà de les seguretats i trenca les petites certeses de la quotidianitat. La fe no és, doncs, refugi, sinó intempèrie.

Finalment, una idea preciosa sobre la pregària, entesa com a microcosmos de relacions. La pregària és relació, és resposta, és camí vers el transcendent, és acollida de la Paraula que es revela, és corporal i espiritual a la vegada.

Serà bo llegir Michel de Certeau per combatre les potències de la banalització.

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.