La actualidad religiosa desde Cataluña

La Fundació Joan Maragall juntament amb l'editorial Cruïlla acaba de publicar La infraestructura metafísica. Assaig sobre el fonament de la vida humana del filòsof francès Rémi Brague. En aquest petit volum es recullen les conferències que va impartir l'autor en l'Aula Joan Maragall.

Rémi Brague van néixer el mateix any (1947) que Martha Nussbaum i que Peter Sloterdij, però és molt menys conegut que aquests dos pensadors. La seva reflexió sobre l'existència humana mereix una gran atenció, no solament per la forma d'argumentar, sinó per l'estil que empra, caracteritzat per la claredat i la cortesia enves el lector no iniciat en els textos filosòfics. És una sort disposar d'aquest llibre en català, sobretot perquè permetrà que arribi el seu pensament més enllà de les sessions que va impartir estant a Barcelona.

M'ha complagut, especialment, la seva reflexió sobre l'exercici de la paternitat i de la maternitat. Com altres pensadors en la història de les idees, es pregunta si és sensat portar un ésser humà en aquest món. Es qüestiona si és lícit fer-ho, tenint en compte les incerteses i les precarietats que afecten aquest món. Arthur Schopenhauer respon negativament. Considera que és insensat i, a més a més, injust, portar un ésser humà en el món, abocar-lo a una existència plena de sofriments i de dolors, que acaba, fatalment, en el no res.

Rémi Brague, sense un àpex d'ingenuïtat, respon d'una altra manera. El cito, perquè, mereix la pena, llegir-lo directament a ell: "No tenim el dret de fer-ho, més que en el cas que la vida sigui un bé també per a aquests altres que criem. I per tal que sigui així, no n'hi ha prou amb què la vida sigui globalment agradable, cosa que ben poca gent nega, i en tot cas jo no nego; cal a més que sigui bona -siguin quines siguin les vicissituds que la vida dugui a aquells que no han demanat de venir-hi, vicissituds que evidentment tenim el deure d'intentar evitar-los tant com puguem, però que no podem tenir la certesa d'estalviar-los totalment" (p. 91).

Ningú no ha decidit existir, però els qui hem engendrat tenim el deure fer el més agradable possible l'existència a aquells que hem portat al món.