La actualidad religiosa desde Cataluña

“Pues el cura es el que tiene más vacas”. Penso, ja hi som! Ambient rural on també hi ha els tòpics sobre l’Església rica, que els capellans viuen com a reis, i que si patatim i que si patatam. Quina mandra. Doncs, no.

“Es el que trabaja más”. Resulta que es un fill de la comarca i que porta totes les parròquies de vall. Ja no hi ha més capellans. Viu a la casa familiar del seu poble i allà cuida el ramat i les terres. Des d’allà sempre està disponible pels 1.500 habitants de la comarca.

Quan el veus és un més, home de muntanya. “Pero cuando se arregla para dar la misa, parece otro. El sermón una maravilla”. Hi coincideixo. No és fàcil una bona homilia sobre la transfiguració. Entre pujar al cel i tocar de peus a terra. Doncs ha trobat el punt just. Amb un record per uns miners morts a la comarca fa quaranta anys. Tots ho recorden. I ell ho porta a la celebració eucarística. Format també part de la seva memòria.

És el sentit del capellà. Un més al servei incondicional de tots. El polèmic bisbe que els han enviat des de qui sap on, allà no compta gaire.