Pasar al contenido principal
1. Previ
La bogeria de la Festa Major (bogeria o 'reeducació' de la bogeria?) ja es palpa a la ciutat. Tant, que presagio les cues de rigor a la botiga de Les Santes, que enguany obre demà dimecres dia 21. Podeu trbar els productes aquí i ja es poden fer compres on line des d'aquí.
Si els productes digitals han anat incorporant-se a la Festa Major de Mataró els darrers anys, potser aquest serà el més 2.0. De fet, ho presagien ja les diferents webs que s'han anat publicant amb el temps, webs no oficials, dic. L'oficial és http://www.lessantes.cat/ però ja hi havia fa temps http://www.lessantes.net/ i també he trobat un bloc. O iniciatives publicades a internet com la de la Bilbioteca Pompeu Fabra, o la de Mataró Retro, on hi podeu recuperar Santes de fa ja unes dècades... com aquestes de 1965 amb en Quirze Perich!
Dic que seran les més 2.0 perquè la quantitat de 'pujades' col·lectives d'apunts, fotos o el que sigui pot ser impressionant. Al Twitter, per exemple, els 'piuladors' ja han consensuat #lessantes com a hagstag i tot allò que vulgueu ho podreu seguir de s de la plana del Twitter, sense que us en feu usuari. També en aquesta xarxa social hi ha el perfil de Les Santes d'enguany. I a Facebook és innombrable la quantitat d'esdeveniments, fotografies o comentaris que s'arribaran a penjar... I no us penseu que la gent és davant l'ordinador, l'èxit dels aplicatius de xarxes socials per als mòbils fa que aquest fenomen estigui ara per ara en ple creixement. També per cridar Glòria a les nostres patrones.

2. Dia 24: Fotos i vídeos al web

Una de les seccions més 2.0 (a banda de les que deia) del web oficial de Les Santes consisteix en la possibilitat de penjar fotos (com ja passava l'any passat) i de relacionar els vídeos de Youtube que calgui. Es pot fer des d'aquí i és d'on he tret aquesta, que immortalitza l'entrada de Robafaves a l'Ajuntament en una de les dormides de gegants. Justament la dormida (costum sorgida de fer la porta de l'Ajuntament més menuda que l'alçada dels gegants) és un de les elements singulars de la festa que l'han fet declarar Patrimoni Nacional per part de la Generalitat. En un acte recent se'n féu la presentació, molt ben recollida a Capgròs (aquí), en el que ha esdevingut un nou repte pels mataronins, el de fer més viva que mai la nostra genuïna festa major.
Les Santes deuen ser l'edeveniment més fotografiat de la ciutat, molt més ara que és tan senzill fer una foto. Veurem quantes circulen enguany també per les xarxes socials, m'afiguro que moltes. Deu ser així perquè la fotografia pretén un impossible: desar per sempre la sensació personal, i enormememnt compartida, del goig de ser comunitat, del plaer del canvi de rols i de ritmes, de l'emoció del nou ordre, de l'expectativa constant en que s'esdevé la festa, de la passió de formar part d'un element cultural viu, vívíssim, que apareix i desapareix un cop l'any a la vida. Pretén això, fotografiar Les Santes. Però no ho aconsegueix mai prou. S'han de viure. I sembla com si no fos possible que algú se la pugui perdre. És l'únic moment que tenim sensació de globalitat, que ningú no en pot ser exclòs. I això sí que s'hauria de fotografiar.
Ciutat de Santes, en dic d'aquesta secció temporal, en què incorporo un hagstag al títol pq es reculli al twitter de la festa Major. Santes ho són Juliana i Semproniana, les patrones que ens serveixen d'excusa. Ho són moltes persones que fan possible la festa, començant pels propis mataronins que treballen tot l'any. Ho serem després de les festes, ja veureu. I ho és Santa Cristina, el sant d'avui, també màrtir cap al final de l'Imperi Romà. Pregueu per nosaltres ;)

3. Dia 25: Els camins de Sant Jaume

Avui era sant Jaume, perfectament integrat a la festa in crescendo -com bé relata Manuel Cuyàs en aquest recent article a El Punt- però just el dia de la Crida, l'únic moment de protagonisme i inciativa directament institucional que es permet a l'Alcalde: un breu discurs previ a l'esclat. El dia ha començat amb la Missa al patró de la capella de l'antic Hospital de sant Jaume i santa Magdalena, el nostre moment barroc. Avui, que és diumenge, es notava.
La Crida, convocades totes les figures festives davant l'Ajuntament, esdevé aquest punt d'inici de la subversió de l'ordre, de la reeducació del caos que comporta tota festa que sigui digna d'aquest nom. I una nit indescriptible, la d'avui, conté tots els elements simbòlics d'una catarsi col·lectiva: ball nocturn de gegants, concentració massiva, música tel·lúrica, excessos, foc, aigua, aturada del temps. Un record narratiu del nostre origen caòtic que justifica la irrupció de la cultura. Ordenadora, un punt castradora, narrativa, vehiculadora. La festa té aquest procés de remissió a l'origen de la cultura i la seva pervivència. Ens ho hem de dir un cop l'any, almenys, de l'estranya que arriba a ser a la nostra condició 'natural', per la solitud de la nostra espècie al món justament per la seva capacitat de crear cultura enmig del caos.
I avui era sant Jaume, un altre mite. I patró d'Espanya, ciom un dia va dir de forma valenta Manuel Mas. L'Apòstol que miraculosament arriba a la fi de la terra (això semblava Galícia durant molts segles) i que omple de peregrins els camins que hi duen, arreu d'aquesta Europa (o d'Espanya?) que blasma l'absència, avui, de camins que valgin la pena.

4. Dia 26: La festa més gran:

La Marta Gómez escriu a TotMataro.cat una interessant crònica de la presntació d'un llibre que es preveu impresciondible per comprendre la festa. Amb fotos del meu fotògraf preferit de les Santes, en Quim Puig, l'amic Nico Guanyabéns ha aprofitat la documentació i estudis recollits per a la catalogació de la festa per escriure'l. A lapresentació de la catalogació ja ens va fer un tast de l'emoció per conèixer quin ha estat el procés construït al voltant d'una devoció que, si bé antiga, no esdevé Festa Major fins el Romanticisme.
Avui és sant Joaquim i santa Anna, onomàstica d'un munt de persones. Són sants que no apareixen al Nou Testament, malgrat són els pares de Maria, ni enlloc més que no sigui la tradició, que segueix cert paral·lelisme amb la història sí narrada a les Escriptures dels pares de Joan Baptista, fent néixer Maria d'una mare estèril, semblant a la història bíblica d'Abraham i Sara en el neixement d'Isaac. Del no res (fins i tot, del blasme, de la vida pressumptament culpable que en el món jueu d'aleshores s'atribuïa a les dones estèrils) en sorgeix la vida més gran. M'agrada.
Les nostres santes, pobretes, també sembla que no tenen massa documentació més enllà de la tradició. Demà és el seu dia. Deia que fins el Romanticisme no va ser possible que aquesta devoció esdevingués el patronatge dela ciutat. Passaven moltes coses, al segle XIX a Mataró. No és d'estranyar que una ciutat amb canvis es plantegés a fons també la seva identitat, que un món amb onades racionalistes i convulses regirés la tradició per cercar-hi agafadors sòlids. Demà veurem com s'hi van acostar, alguns, amb quina mestria. La Missa de les Santes arriba fins aquí com a testimoni d'aquesta recerca. Testimoni feliç, amb ressò d'òperes i valsos, amb anes que -de fet- la mirada enrere servís per obrir denou el cor al món que floria, sense por. Del no res, del que sembla més insignificant, de la tradició menys documentada, del principi confós de la nostra vida en comunitat en pot sortir la festa més gran. M'agrada.
:
Dos articles
:
Per tot això us recomano dos articles recents. L'un, de Manuel Cuyàs, que publicava a l'Avui de dissabte (que es nota que va per lectors nous ja que conté alguna repetició d'altres articles...); l'altre, de Joaquim Arenas, un breu repàs a les relíquies de les Santes, a Capgròs, aquell parell d'ossos que en Setnas fa girar al cartell d'enguany.

5 - Dia 27: Airlog a sel Setnas

Avui, dia de Festa Major. Glòria a les Santes Juliana i Semproniana. Missa amb cardenal, ritual d'autoritats, passada i focs. Dinar. Pares amb cara de cansats, rotundament rendits, treient forces per rendir culte als gegants. Inici de la davallada física, festiva, post-festum. Ciutat senyora. Marrecs. Ai ai ai que això s'acaba.
No conec massa gent, per no dir ningú, a qui li hagi agradat el cartell d'enguany, sí potser més la seva proposta de merchandising. Jo he de dir que -ja sé que semblo raro- em va agradar. Diguéssim que la peça de Dani Montlleó no em va interessar massa si entrava o no pels ulls, o pels colors, o si s'adeia o no amb les meves imatges més genuïnes de la festa, sinó que vaig intentar seguir el seu joc: el del gir, el del salt, el del redoble, el de les relíquies fetes còmic, el doble llenguatge de la M, aquesta mena de superheroi/follet fent el salt mortal, la inversió del signes, la poca festa dels colors, la composició tan ordenada... Crec que és un joc interessant, que va al nucli de la funció antropològica de que fem aquests dies i ho fa d'una manera divertida. L'autor ho va explicar molt bé en una entrevista a Capgròs. En fi.

6 -Dia 28: Les Santes de 1965

Mataró Retro 1965 Les Santes i Festa dels Vells from ARPROD on Vimeo.

Aquest és un des vídeos que us deia el primer dia que la pàgina Mataró retro ofereix. Correspon a un dia de Les Santes (Anada a la Residència?) i un altre de la Diada dels Vells de 1965. És un document interessantíssim per veure. Sobretot, el canvi espectacular que hi ha hagut respecte a les festes, així com també respecte a l'espai públic des de finals dela dictadura (encara que quedaven 10 anys... 14 fins la recuperació democràtica de les festes!). Hi surt també un popular personatge mataroní que jo ja recordo vagament: el flabiolaire Quirze Perich, una déu de cançons del floklore local. Ja sabeu que la música de flabiol segueix els gegants gairebé des de l'inici d'aquesta tradició a la ciutat. Per iniciativa de M1tv podeu també recuperar videos antics de les santes, de la mà de la mateixa productora. Aquí unes que són de finals de la dictadura (no sé precisar l'any, però era alcalde Esteve Martí i Coll) i aquí unes altres dels primers anys de la democràcia (potser el 80 o 81, hi ha l'Alcalde Majó i el president Pujol). La contundent diferència de participacó popular n'és la principal característica.
Ah. Avui és sant Cugat (avui o ahir?). No és santa ni de Mataró... però diu la tradició que les Santes de Mataró ere deixebles d'aquest cristià vingut de l'Àfrica, en aquells anys convulsos dels romans a casa nostra. Per cert, sé que ha estat concedit el doctorat cum laude a Joan Bonamusa, historiador mataroní i company del PSC, precisament en estudiar el període del final de l'Imperi fins entrada ja la cristianització, tinc entès. Diu que ha elegit el període menys historiat de la ciutat. Segur que ha tingut feina. Una abraçada ben forta i a veure quan ho publica.
7. Dia 29: Sense alè
Avui és santa Marta. Marta era germana de Maria i Llàtzer, segons l'Evangeli, el qual fou tornat a la vida per Jesús. No sé si la Festa Major pot assemblar-se a una mena de resurrecció, el que sí sé és que demà, bo i haver-n'hi, semblarà que la ciutat s'ha quedat sense vida, sense esma, sense alè. Així són els cicles. : De Les santes d'enguay a cadascú li quedarà la seva pròpia experiència compartida, que no és poc. Però tenim força materials per poder recordar-ho. Us en recomano algun. Per exemple, el reportatge fotogràfic de Saül Gordillo sobre la Nit Boja de Les Santes, aquí. O la versió sencera de la Missa de Les Santes d'enguany televisada per M1tv, aquí. I, com no, el super hagstag de lessantes, al Twitter. :

(Foto: Anem a tancar, d'aquest bloc.)
Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.