La actualidad religiosa desde Cataluña

(Marta Nin - CR) Una de les antiquitats més estudiades, debatudes i venerades és sens dubte el Sant Sudari que es conserva a la catedral de Torí. Després de deu anys de l’última ostensió, més d’un milió i mig de pelegrins han desfilat durant un mes davant d’aquesta imatge que continua suscitant parers discordants entre els estudiosos. La veneració pública acaba aquest diuemenge.

Segons la tradició, la tela de Torí és el llençol fúnebre que va embolcallar Jesús de Natzaret després de la crucifixió.  Històricament, la primera notícia certa que es té del sudari és de l’any 1353, quan el militar francès Geoffroy de Charny la va donar als canonges de l’església de Lirey, a la Xampanya.

Ja al segle XIV es té constància de la polèmica sobre l’autenticitat del sudari. De fet, el bisbe local va escriure a Climent VII denunciant que es tractava d’una falsificació. Abans del segle XIV no s’han trobat fonts on es parli d’aquest llençol de lli que reflecteix la imatge d’un home mort i torturat de la mateixa manera que ho va ser Jesús.

Tanmateix, la historiadora Barbara Frale, oficial de l’Arxiu Secret del Vaticà, afirma que hi ha documents anteriors a l’Edat Mitjana que s’hi refereixen i també defensa la troballa de restes d’escrits damunt el llençol que certificarien que es tracta del sudari de Jesús. Tot i així, les seves tesis no estan avalades ni tan sols pels experts que defensen l’autenticitat del sudari.

En el congrés “Empremptes sagrades. Els objectes no fets per mans d’home en les religions”, celebrat recentment al Centre de Ciències Religioses de la Universitat de Torí, el director del Museu del Sudari, Gian Maria Zaccone, que dóna suport a la hipòtesi que el sudari pugui ser autèntic, ha manifestat el seu acord amb les tesis de l’historiador Andrea Nicolotti, el qual confuta les teories de Frale.

L’any 1988 els tres millors laboratoris del món en la datació de carboni 14 van rebre l’encàrrec, per part de la Santa Seu, d’analitzar el teixit del llençol. Els resultats van coincidir. Per a tots tres els laboratoris, el sudari pertanyia als segles XIII-XIV. L’aleshores cardenal de Torí, Anastasio Ballestrero, va donar el cas per tancat, però aviat es van aixecar algunes veus que posaven en dubte la rigorositat dels tests.

Si considerem que el llençol no és anterior a l’Edat Mitjana i, per tant, no és autèntic, com es va arribar a formar una imatge aquesta imatge superficial, que funciona com un negatiu fotogràfic i té propietats tridimensionals? És possible reproduir-la de manera exacta amb les tècniques de l’Edat Mitjana? Més o menys tothom està d’acord amb un fet: no pot ser una pintura perquè no en té les característiques. I no hi ha colorant.

El químic Luigi Garlaschelli afirma que està realitzada seguint sobre un baix relleu la tècnica anomenada frottage, escalfant posteriorment el llençol i rentant-lo per eliminar el pigment. El resultat no és, però, del tot exacte.

En qualsevol cas, es tracta de la imatge d’un home mort? Els detractors de l’autenticitat del llençol afirmen que no es pot tractar de la imatge d’un cadàver perquè l’emprempta del sudari hauria de ser més ampla i corba, no plana com la del sudari. També sostenen que un cadàver no podria mantenir les mans encavallades com les de l’home del sudari, a no ser que les tingués lligades, i no hi ha restes impreses de cordills al llençol. Però hi ha qui afirma que és possible que un cadàver mantingui les mans encavallades a causa de l’anomenat rigor mortis (rigidesa cadavèrica).

La dificultat de fer-se una idea exacta sobre els experiments duts a terme rau en les grans discordàncies dels resultats. Per exemple, pel que fa a la presència de sang. Si bé diferents investigacions efectuades amb el vist-i-plau de la cúria torinesa en els anys setanta, no van aconseguir detectar presència hemàtica en el llençol, l’equip del metge torinès Pietro Baima Bollone afima haver trobat sang humana del grup AB amb una alta presència de bilirubina (present en els casos de mort violenta).

Ben segur el sant sudari de Torí és una icona. Així la va qualificar també Benet XVI

recentment en la seva visita a la catedral on es venera el llençol. “Icona del dissabte sant”. “Icona de l’amagament de Déu”. Per a establir si es tracta d’una relíquia, caldrà esperar nous tests, a poder ser per part d’un equip plural d’experts.