Pasar al contenido principal

Pau i Bé
En el grup hi havia una gran expectació per poder participar a la cerimònia del ‘Foc sant’ al Sant Sepulcre. Es celebra a les 12 del migdia de dissabte sant i totes les Esglésies orientals hi participen de manera que cal arribar-hi amb algunes hores d’antel·lació per trobar lloc. Abans de les 9 del matí ens trobàvem a la porta de Sió, la que ens corresponia per entrar a la ciutat segons les indicacions dels controls policials. Allà va començar el caos. No hi havia massa gent a la porta, potser un centenar, i tots érem estrangers, però els agents policials i els soldats del control no donaven indicacions clares: posin-se a la dreta, posin-se a l’esquerra, esperin aquí ... i va passar una hora sota el sol, i van passar-ne dues i la gent es va començar a posar nerviosa en veure que persones que havien arribat més tard els passaven al davant sense cap explicació. Hi va haver incidents menors i al final ens van dir que aquella porta era només per diplomàtics i que haviem d’anar a la porta de Jaffa (a uns 20 minuts a peu). Alguns del nostre grup havien passat, però no el reverend Peterson que era el que tenia les entrades. La Mary i jo ens vam quedar a la porta de Sió observant els aldarulls i la resta del grup va marxar cap a la porta de Jaffa, la qual van trobar tancada i van haver de tornar-se’n a casa. Al final, amb la Mary vam poder passar per la porta de Sió de la mateixa manera aparentment arbitrària com havien passat abans altres persones i un cop a dins vam trobar un altre control policial que ens obligava a donar una volta travessant el barri jueu. Vam tenir sort de trobar la processó síria i ens hi vam afegir. La processó va quedar tallada pel mig per un altre control: la Mary va quedar a un costat i jo a l’altra. Va caure gent per terra, hi va haver crits i un moment de pànic. Després van obrir el control uns breus moments i em vaig poder reunir amb la Mary i arribar al Sant Sepulcre. Pel que he entès, fa uns anys el patriarca grec ortodox – que és l’encarregat de la cerimònia del ‘Foc sant’ – va demanar al govern israelià que organitzés la seguretat de l’acte i des d’aleshores cada any hi ha més restriccions i més tensió.
Un cop a dins, va començar la cerimònia. La primera part no la vam veure perquè haviem quedat encaixonades entre una multitud a la part del darrera. Un senyor va tenir un atac de pànic i quan vaig dir als policies israelians que era metgessa van deixar que l’atengués i van ser molt amables tant amb ell com amb mi. Al cap d’una estona els mateixos policies van treure a cops a un home jove que cridava en àrab i després a un de més gran. Mentre, per l’altre costat, havia arribat el patriarca grec ortodox i un delegat del govern israelià l’havia revisat per comprovar que no portés cap mitjà per fer foc; el mateix delegat havia revisat també l’interior de l’edicle (la construcció de fusta que conté la tomba) per assegurar-se que no hi havia cap mitjà que permetés encendre foc de manera artificial. Aleshores, enmig d’una gran expectació, el patriarca grec ortodox havia entrat dins de la tomba i ara tothom esperàvem contenint l'alè que es produís el miracle que per a la tradició ortodoxa confirma la veritat de la Resurrecció de Jesucrist i confirma alhora l’estatus privilegiat del cristianisme ortodox: esperàvem que les 33 espelmes que el patriarca tenia a la mà (una per cada any de la vida de Jesús) s’encenguessin de forma miraculosa. Els policies israelians em van dir que això es produiria a les dues de la tarda. I va ser així: va sortir el patriarca amb el ‘Foc sant’ a la mà i el va lliurar en primer lloc als encarregats de portar-lo a l’aeroport per tal que arribés el més aviat possible a Atenes en un vol especial. Aquests van sortir literalment corrents i van esmunyir-se per la porta de la capella grega ortodoxa (la mateixa porta darrera la qual havia rebut els cops el jove que cridava en àrab). El Sant Sepulcre va esclatar en crits de joia i l’espectacle serà difícil d’oblidar: tot el recinte es va encendre amb els milers de torxes que tots (la Mary i jo incloses) duiem al a mà i que ens anàvem encenent els uns als altres. Les torxes estan fetes d’un lligat de 33 espelmes primes com les que el patriarca duia a la mà i la tradició diu que el ‘Foc sant’, durant els 33 primers minuts no crema. Tothom passava la mà pel mig del foc; jo també ho vaig fer i em va semblar que era com qualsevol altre foc: si el travesses relativament ràpid pel mig de la flama no crema, però si poses la mà a sobre de la flama crema de seguida. Els policies israelians portaven extintors a les motxil·les. El Sant Sepulcre es va omplir d’un fum espès i ens vam refugiar a la capella armenia, a donar gràcies pel miracle de la Resurrecció, en el qual creiem tant els cristians que consideren que el ‘Foc sant’ baixa del cel com els que no.
A la tarda vaig gaudir de dues hores de silenci asseguda al cementiri jueu de la muntanya de les Oliveres, contemplant la silueta de Jerusalem mentre es feia fosc i els minarets convidaven a la pregària, i a la nit vam participar de la vetlla pasqual amb els grups de pelegrins espanyols que porten els franciscans a l’església de Getsemaní. Encara, abans d’anar a dormir, vam pujar amb la Mary al monestir ortodox rus de Maria Magdalena: un paradís sortit d’un conte siberià amb un jardí de cedres altíssim i olor de jessamí, unes monges que canten com àngels i una pintura presidint l’altar que mostra Maria Magdalena, l’apòstol dels apòstols, presentant a Ponci Pilat l’ou vermell que simbolitza la Resurrecció.
Diumenge de Pasqua: missa amb els anglicans, dinar amb el bisbe anglicà i a la tarda xerrada amb l’antropòleg i pintor musulmà Ali Qleibo, membre d’una de les dues famílies musulmanes que tenen la clau de Sant Sepulcre des dels temps de Solimà el Magnífic (s. XVI). Amb Ali Qleibo visitarem si Déu vol l’esplanada de la mesquita dimarts al matí.
Programa per demà, dilluns de Pasqua (dia 5 d’abril): part del grup anirà a Emaús i part a la Mar Morta, Massada i Qumran.
(totes dues fotos són de la cerimònia del ‘Foc sant’ al Sant Sepulcre; a la primera foto es veu l’edicle – la construcció de fusta que guarda el sepulcre; les fotos són de l’internet i no són d’aquest any, però reflecteixen acuradament el que hi he vist)

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.