Maria Magdalena

Em truquen de Madrid per a fer-me una entrevista en relació a l’edició castellana del meu llibre Dones en camí. La periodista, catòlica, em demana de seguida informació sobre la pecadora que plora als peus de Jesús. Em comenta com és que no he associat aquesta prostituta a Maria Magdalena. El nexe entre la pecadora pública del capítol 7 de l’evangeli de Lluc i Maria Magdalena el va fer per primer cop el papa Gregori Magne al segle VI. Fins aleshores, mai ningú havia parlat de la Magdalena com a prostituta. En una homilia, el papa Gregori I va afirmar que ell creia personalment que la pecadora anònima de Lluc era la mateixa persona de la qual l’evangelista afirma al capítol 8 que va ser alliberada de set dimonis per Jesús, és a dir, Maria Magdalena. La interpretació d’aquell pontífex era del tot personal, mai no va voler donar-li un caràcter doctrinal. La motivava al.legant que els set dimonis representen tots els vicis, ja que el set indica la plenitud.

Només a partir d’aquesta interpretació, els teòlegs llatins medievals van començar a vincular Maria Magdalena a la figura de la prostituta. Hi ha algunes excepcions, com ara Bernard de Claravall. D’altra banda, aquesta assimiliació només es va fer a Occident, ja que l’església d’Orient sempre va mantenir separades les dues figures. No va ser fins al segle XVI que a Occident es va iniciar a qüestionar l’assimilació gregoriana. Avui els exegetes dissocien les dues figures però en la imaginació popular perviviu encara la Magdalena prostituta i passa a un segon pla el fet que sigui una dona, Maria Magdalena, la primera persona a la qual Jesús se li apareix després de ressuscitar.

La santa de Magdala continua sent avui dia una figura sovint tergiversada no només per qui n’ha fet un estereoptip, sinó fins i tot per qui ha volgut manllevar-la a aquest estereotip de manera equívoca.