La actualidad religiosa desde Cataluña

El Secretari Executiu de la federació d’esglésies protestants, coneguda per les seves sigles com a FEREDE, el senyor Mariano Blázquez, acaba de fer unes molt importants declaracions en què planteja la seva proposta per impulsar la Llibertat Religiosa Plena.
La seva és una proposta molt ben pensada amb què es tancaria un cicle històric de discriminació de les minories religioses.
La proposta es fonamenta en els següents punts:
1.- Modificació de la Constitució on s’establís el principi d’igualtat entre les confessions.
2.- Modificació de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa en què s’apliqués, de manera pràctica i equitativa, el principi d’igualtat establert per la Constitució, un cop hagués estat reformada.
3.- Establir uns Acords de Cooperació Efectius que resolguessin l’actual situació de discriminació activa o passiva que viuen les minories religioses.
4.- Desenvolupar els corresponents Reglaments i Normatives que garantissin que tot el que s’ha exposat en els punts anteriors, no fos una declaració de bones intencions, sinó d’aplicació certa.
5.- Crear un Organisme de Vigilància encarregat d’acompanyar políticament l’aplicació de la Llibertat Religiosa Plena, a fi d’evitar la impotència en què ens troben actualment quan tractem de reclamar els mini-drets, que tant ens han costat aconseguir.
M’ha semblat oportú presentar els Cinc Punts per a la Llibertat Religiosa Plena per mostrar, un cop més, en primer lloc: que, ara per ara, l’anunci de la Llibertat Religiosa, per si sol, no garanteix la seva aplicació. En segon lloc: que no ens quedem en l’estadi de la queixa, sinó que posem sobre la taula solucions realistes i assequibles.
Davant d’un projecte tan ambiciós molts argumentaran que ara no és el moment d’aplicar-lo. La nostra resposta és la de sempre. Segons alguns mai és l’hora dels protestants. Durant el franquisme, per raons evidents. Durant la transició, perquè primer calia fonamentar la democràcia. Amb l’estabilitat democràtica, perquè calia fer un procés en què no es podia resoldre qüestions històriques precipitadament. Ara, perquè estem en crisi econòmica.
Aviat farà 40 anys que va començar el procés.
Potser caldria preguntar: Quan serà el moment per fer justícia, i justícia democràtica, a la Comunitat Protestant?
I la segona pregunta podria ser: Serà abans o després que la meva generació s’acabi?