La mort de Déu
Anys enrere, aquest títol sacsejà la consciència de molts cristians. Fou la porta d’una renovació teològica. Però, no vull parlar d’aquesta mort teològica, sinó sobre el sentit de la mort del Déu encarnat en Jesús en la creu. Tota la Setmana Santa és una contemplació de la creu on estarà penjat Jesús. “Mireu l’arbre de la creu on morí el Salvador del món” contarem Divendres Sant mentre adorem la santa creu. La creu és contemplada com a patíbul on el desconsolats giren els seus ulls. En la creu es troba penjat el sofriment humà i les seves esperances. En el moment de la creu el desconsol sembla perdut, però gràcies a que saben que hi ha la Resurrecció la mirada desconcertada compren que aquella fusta és l’arbre de la vida. El Jesús crucificat vencerà la mort i serà el Messies salvador que donarà la vista als cecs, qui portarà consol al desconsolats i manté dempeus als desvalguts, i salva la vídues i els orfes. Aquest Jesús, és el Crist que un cop mort dóna esperança al món.
El camí cap a la Pasqua passa inexorablement per la creu. Els cristians assumim que en el creu es troba penjat, després d’haver estar condemnat pel poder del món, Aquell que amb el seu sofriment salva al Món. En el patíbul de la creu hi ha penjat el Déu dels cristians. Aquell que transcendeix tota història, volgué fer-se home, patí i fou sepultat per ressuscitar després. En aquest relat es condensa el sentit de la fe anunciada als que esperen la salvació. Però perquè tot això fos acomplert en el temps, Déu encarnat hagué de patir i morir en una creu. Aquest és el Déu confessat pels cristians i és el Transcendent que fa singular l’experiència creient cristiana. Ja que Déu, compassiu pel sofriment de les persones assumí fins les últimes conseqüències la plenitud de l’amor. Penso que aquesta singularitat de la divinitat cristiana certament ens diferencia d’altres creences religioses.
Autor/es
Nascut el mes de març de 1950. Sóc doctor en Biologia i diplomat per ESADE en Gestió Pública i màster en Qualitat de la Formació per l’Institut Nacional d'Administració Pública. Sóc de la generació del maig del 68. Des del meu ingrés a la universitat he estat vinculat a la política activa i a moviments eclesials. He estat Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat i prèviament Cap de...
Artículos Anteriores
altres blogs
Més actualitat
- Fundació Escola Cristiana:"Hay que combatir la LOMCE" Catalunya Religió
- "Cualquier aprendizaje está vinculado a una emoción" Catalunya Religió
- No basta con la formación musical para dirigir cantos Catalunya Religió
- La religión y las matemáticas Ramon Bassas
- El Festival Canòlich Music, también para familias jóvenes Catalunya Religió
- Francisco, Francisco, ¡papa Francisco! Jordi Llisterri i Boix
- Crisis y empleo: ¿hay oportunidades?, En Martorell, este miércoles Bisbat de Sant Feliu Catalunya Religió
- San Francisco se españoliza Nació Digital Catalunya Religió
- El Vaticano niega que el Papa Francisco realizara un exorcismo el domingo La Vanguardia Catalunya Religió
- ¿Un payaso hace política y un político hace de payaso? Miquel Barbarà
- La elección del papa Francisco vivida por Francesc Romeu. Catalunya Religió
- Objetivo: 6.000 niños El Punt Avui Catalunya Religió
- 1 de 4
- ››
El més vist
- 8/05/2013 | Abad Soler: "La cohesión social es un valor fundamental del...
- 14/05/2013 | Responsables internacionales de educación de las Teresianas se reúnen en...
- 8/05/2013 | La persuasión de Ramon Llull
- 12/05/2013 | Taltavull: "La Eucaristía no puede ser la mesa de unos privilegiados...
- 13/05/2013 | Resiliencia y Biblia
- 17/05/2013 | El valenciano Enrique Benavent, nuevo obispo de Tortosa
- 16/05/2013 | Banyoles acogerá el próximo 'Aplec de l'Esperit' 2014
- 9/05/2013 | La Iglesia pensada por los laicos
- 10/05/2013 | "¿Qué podemos hacer para animar a vivir el franciscanismo?"
- 17/05/2013 | Los frutos de la intercongrecionalidad
- 16/05/2013 | "Montserrat no debe ser objeto del juego político bajo"
- 11/05/2013 | Joan Ferrer y Narcís Comadira traducen el Cantar de los Cantares
- 1 de 16
- ››




