Més enllà del perdó

Ha calgut molt temps perquè tant en l’Església catòlica com en la societat es trenqués el mur de silenci pel que fa als casos d’abusos sexuals a menors. En relació al catolicisme l’opinió pública encara no és prou conscient de tot el que s’ha d’agrair a Benet XVI, que des de finals dels anys ’90 maldava contra una cúria romana hostil a fer net en aquest camp. El llibre del vaticanista francès Bernard Lecomte, Les derniers secrets du Vatican, publicat recentment analitza i corrobora novament aquesta dada, que ja havíem esmentat en aquest portal a finals de 2010.

És en aquesta direcció de canvi i renovació que aquesta setmana s’ha celebrat a Roma, a la Universitat Gregoriana, el congrés Vers la curació i la renovació orientat als bisbes i superiors majors sobre el problema de l’abús sexual de menors i impulsat per la Santa Seu. Hi han participat 110 conferències episcopals de tot el món i superiors de més de 30 ordes religiosos. Aquest congrés serà ben segur d’ajut a les conferències episcopals a l’hora d’elaborar les línees de guia que han d’enviar abans de finals de maig al Vaticà per tal que a Roma s’elabori un document  que unifiqui i espefiqui normativament les mesures que s’han de prendre en aquests casos.

En aquest congrés de la Gregoriana, però, ja s’han deixat ben clars alguns punts, avalats per figures com els cardenal Ouellet, Levada o Marx. A banda dels actes penitencials i els mea culpa en relació no només al delicte en si sinó també a la cobertura dels delinqüents, l’Església ha manifestat oficialment, doncs, el seu compromís per tal de protegir els menors, sel.leccionar bé els candidats al clergat, i col.laborar amb els jutges. Aquest últim punt és fonamental. Perquè el perdó no significa automàticament sempre absolució. El perdó no exlou la justícia, al contrari, hi ha situacions –i els abusos a menors en són un exemple ben clar- en què sense justícia el perdó arriba a ser humanament una ofensa.

Comentarios

Doncs, no anaven tant desencaminats en el temps medieval quan el Papa manava més que els reis i els emperadors. Volia dir que els segons eren uns inútils i el Papa donava cop de bàcul per posar ordre. Avui en dia tal vegada ens convendria aquesta mena preponderància papal, ja que passades les experiències de la Inquisició se suposa que no tornariem a repetir alló de cremar bruixes, però almenys darrera dels inútils polítics el Papa amb el cop de vara els faria espavilar mes.

Páginas