L’Any Sant de la misericòrdia, una crida a la conversió pastoral.

Hem arribat al final del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia i és oportú comentar la intuïció profunda del papa Francesc: prendre la misericòrdia com a tema de l’Any Sant. Aquesta decisió ha coincidit amb la lectura dominical de l’Evangeli de la misericòrdia, l’Evangeli segons Lluc, i amb la publicació, el mes d’abril, de l’Exhortació apostòlica postsinodal Amoris Laetitia. Aquest document, que desenvolupa i amplia l’Exhortació Evangelii Gaudium, autèntic full de ruta del pontificat de Francesc, s’adreça a una Església que vol convertir-se a la misericòrdia. La proposta d’una Església girada vers la misericòrdia s’ha materialitzat en un seguit de gestos que el Papa ha anat duent a terme aquest any, dins els jubileus dels diversos grups i col·lectius que han pelegrinat a Roma fins als anomenats «divendres de la misericòrdia», dedicats als més indefensos i abandonats. El Papa ha realitzat gestos concrets d’acord amb l’esperit i la lletra de les catorze obres de misericòrdia –a les quals cal afegir una quinzena obra, la misericòrdia envers la creació. Allò creat ha de ser tractat segons la compassió i l’amor amb què el mateix Déu l’ha afaiçonat.

No hi ha dubte que la llegenda de l’escut episcopal de l’actual bisbe de Roma, Miserando atque eligendo, està relacionada amb el títol de la Carta apostòlica que clou el Jubileu: Misericordia et misera (= MM). Darrere aquestes afinitats hi ha una voluntat ferma, expressada sovint pel Papa Francesc, de proposar una Església que s’aparta d’una concepció defensiva de si mateixa. En comptes de la condemna i de l’exclusió, l’Església ha de fer servir el bàlsam suau de la misericòrdia. Aquesta és una idea germinal del papa sant Joan XXIII en el missatge radiofònic a un mes a l’inici del Concili Vaticà II. Significativament, la misericòrdia és part essencial de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, iniciada per santa Margarida Maria Alacoque (1673-1675) i tan estesa arreu de l’Església, que es fonamenta en «l’excés de misericòrdia del meu Cor». I el papa sant Joan Pau II, ran de la canonització de sor Faustina Kowalska, santa polonesa del segle XX, va instituir el diumenge segon de Pasqua com a Diumenge de la Divina Misericòrdia, en el qual es venera igualment el Sagrat Cor de Jesús.

Aquestes dades, històriques i devocionals, volen emmarcar l’Any de la Misericòrdia en una tradició eclesial sostinguda al voltant de la misericòrdia divina. Hi ha, però, una segona línia de reflexió, evangèlica i existencial. Aquesta línia es basa, d’una banda, en la situació espiritual de moltes persones que es veuen sotragades per temptacions de ràbia, agressivitat i violència, o bé que reaccionen amb la indiferència davant els mals que afligeixen molts homes i dones immersos en situacions de guerra, fam i abandó. La violència, la indiferència i l’individualisme s’han globalitzat, i ja no és possible de circumscriure’ls a un sol país o a un sol context. D’altra banda, els pobres i els perifèrics representen la majoria dels habitants de la terra, i les seves mancances materials són un clam que puja cap a Déu. Ningú no pot evadir-se davant allò que és negat a moltes persones. Tan sols una justícia amarada de misericòrdia pot transformar un món de profunds contrastos i de desigualtats feridores. Cal «fer créixer una cultura de la misericòrdia que es basi en la redescoberta del trobament amb els altres» (MM 20). La descoberta de l’altre i de les seves necessitats, espirituals i materials, és el punt de partença de la «revolució cultural» que ha de sacsejar el planeta i ha de retornar a les persones colpides pel sofriment i el plor la seva dignitat plena de fills i filles de Déu.

La misericòrdia, que brolla de l’entranya mateixa de l’Evangeli, és el rostre visible del Regne que Jesús ha proclamat: el Regne, que pertany als pobres i als més petits, s’expressa mitjançant la misericòrdia. Jesús és l’enviat de Déu que incorpora la misericòrdia del Pare amb els seus gestos de perdó, amb els seus actes de guarició i de rescat, amb la donació de la seva pròpia vida –culminació del designi misericordiós de Déu sobre la humanitat. El papa Francesc ha focalitzat l’Evangeli de Jesús sota el prisma de la misericòrdia, i ha convidat l’Església a una reforma fonamental, que arrenca de dins mateix del Concili Vaticà II: la remodelació del ser i del fer de la comunitat eclesial en termes d’amor gratuït, l’amor que salva el món i que fa creïble l’acció de la mateixa Església, mare de molts fills. L’Any Sant de la misericòrdia recorda a l’Església la seva condició essencial de mare i la hi fa retornar. Com diu el Papa, «aquest és el temps de la misericòrdia» (MM 21).

La Carta apostòlica Misericordia et misera comença amb una lectura espiritual de Jn 8,1-11, l’episodi en què es troben Jesús –ell mateix, misericòrdia– i la pecadora, la dona que ha caigut en la misèria del pecat. L’escena permet, diu el Papa, «mirar més enllà i viure diversament» (MM 1). Certament, el final del text evangèlic és una barreja eloqüent de perdó i de nou camí: el pecat queda superat per un perdó que no és simple condonació de les mancances comeses sinó un autèntic acte gratuït i, per tant, sense condicions. Jesús no diu a la dona que serà perdonada a condició que canviï de vida, sinó que és perdonada amb un devessall tan gran d’amor que ella, ara, rep el do i la força de viure de manera renovada. La misericòrdia és l’acte d’amor que permet que el pecador reconegui el seu pecat i entri en una espiral de bé i de pau que assenyala un futur ple de joia (vegeu MM 3).

L’Any Sant de la misericòrdia ha estat una crida a la conversió pastoral. En la seva Carta apostòlica, el Papa exhorta els pastors del poble de Déu a ser autèntics ministres del sagrament de la reconciliació, per tal que ells, en un món sense pare, personifiquin l’abraçada del Pare i acullin amb afecte i escalf el fill que torna a casa. Els preveres són instruments del perdó de Déu i, per tant, «testimonis de la tendresa paterna malgrat la gravetat del pecat» (MM 10). D’una certa manera, el seu silenci, quan escolten les faltes del qui ve a rebre la gràcia divina, és un recordatori de la seva condició de pecadors i, malgrat tot, ministres de la misericòrdia. No perdonen perquè no tinguin pecat sinó perquè Déu els ha escollit per a fer-ho: no han mai de jutjar!

En tot el poble de Déu, la conversió pastoral passa per l’escolta de la Paraula i l’atenció als pobres. El Papa subratlla que la paraula de Déu proclamada en l’eucaristia dominical reflecteix un diàleg entre Déu i el seu poble, el qual s’exemplifica en l’homilia, allí on el cor dels creients vibra «davant la grandesa de la misericòrdia» (MM 6). Tota la Bíblia és el gran relat de les meravelles de Déu i, per això, és necessari renovar el compromís a favor de la Paraula, celebrada i coneguda, per tal de comprendre millor la misericòrdia divina. La proposta del Papa d’establir un Diumenge de la Paraula ha estat recollida –quasi anticipada– per les deu diòcesis catalanes, en les quals, per invitació dels bisbes, s’ha celebrat, ja enguany, un diumenge dedicat a la Paraula, coincidint amb l’inici del cicle A d’evangelis, amb el complement d’una Setmana de la Bíblia, que ha donat molts fruits.

Pel que fa als pobres, i de manera semblant, el Papa proposa de «fer espai a la fantasia de la misericòrdia» a l’hora d’imaginar tantes noves accions i iniciatives que, en darrer terme, són fruit del buf de l’Esperit. Exercir la misericòrdia no coneix límits, i en tot cas és cada cristià que se’ls imposa a si mateix. Les obres de misericòrdia són indicacions que s’han de concretar en funció de les noves pobreses, materials i espirituals. Nadal s’acosta i ve un temps de creativitat perquè els pobres siguin acollits tal com es mereix la seva dignitat. És bo, doncs, que cada comunitat eclesial trobi camins que plasmin el seu record dels pobres, tan lligat al naixement de Jesús. Els àpats amb els pobres, els dinars de Nadal amb ells, són una iniciativa que desencadena un moviment de cors que pertany a la caritat més genuïna. Ran del Jubileu dels pobres, el Papa ha determinat, per a tota l’Església, la celebració de la Jornada mundial dels pobres el diumenge anterior a Crist Rei (vegeu MM 21). La imatge del Papa envoltat de pobres, tocat literalment per tots ells, és de les més belles del Jubileu. És una imatge que ens porta directament a Nadal, quan tocarem la carn pobra de Jesús i ens atansarem als pobres com a nous Crists entre nosaltres. Que el Senyor ens sostingui en la construcció d’una Església misericordiosa.

Bon Nadal!

Armand Puig i Tàrrech,

Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià