Pasar al contenido principal

Les reaccions davant la referència del cultiu de la interioritat, el món interior o la intel·ligència espiritual en l’àmbit universitari no es fan esperar i a hores d’ara en tenim de diversa mena. Si bé no hem de descartar continuar treballant en un cert aclariment terminològic i un acotament d’aquesta dimensió, és evident que la seva determinació humanitzadora és fonamental. Els vincles amb aspectes clau són obvis: la consciència i el desplegament de la identitat personal; les actituds, els valors i les virtuts; la gestió de les relacions i les emocions; la capacitat de fer-nos preguntes arrelades a la vida; les reaccions, la mirada al món i als esdeveniments; la capacitat de contemplació, de fer silenci o de gaudir; la capacitat i la voluntat de construir i progressar; la felicitat, la recerca del sentit dels fets, del treball o de la pròpia existència; etc. En síntesi, podem dir que en el món interior rau el «nervi» humanista del projecte personal. Personalitzar exigeix una profunda i rica vida interior. Podem garantir que interioritzar té molt a veure amb empoderar la pròpia vida, la trajectòria emocional, intel·lectual i corporal, així com assumir el repte de cercar el sentit únic i irrepetible de l’existència.

Com a universitat, cal fer un pas endavant i passar del qüestionament sobre el «què és» al «perquè» i al «com». Això requereix una reflexió compartida i rigorosa que introdueixi dues preguntes: quina relació té el món interior amb les competències que es pretenen assolir? Quines han de ser les condicions d’aquest conreu?

En relació amb la primera, un breu apunt. La universitat mitjançant la gestió del coneixement que li és pròpia —la docència, la recerca, la transferència i la cooperació— ha d’humanitzar, afavorir el bé comú en la societat i vetllar pel planeta. Això suposa parlar d’un present i un futur de persones íntegres, professionals competents i projectes integrals que donin respostes humanitzadores a la complexitat del món i als seus canvis. Pel que fa a la segona, les condicions del conreu de la interioritat passen per una oferta oberta, plural i integradora del llegat de diverses tradicions i cosmovisions —religioses o no—. També suposa un desplegament ric i ampli en instruments, tècniques i experiències. Es tracta d’un conreu obert a tota la comunitat, és a dir, prioritàriament per als estudiants però evidentment al professorat i al personal d’administració i serveis. Parlem d’un exercici pròxim al treball quotidià de l’ensenyament-aprenentatge on la reflexió i la capacitat de fer preguntes arribi a la interpel·lació sobre el projecte professional. Sens dubte l’afavoriment del conreu del món interior des de la universitat ens ajudarà a ser millors persones i una millor universitat.

Publicat a Catalunya cristiana, núm. 1935, de 23 d'octubre de 2016, p. 14.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.