Quin grup amb presència a Catalunya també té un fundador condemnat per abusos?

Quan es pensa en abusos a menors i situacions totalment irregulars i immorals dins de l’Església, el capellà mexicà Marcial Maciel n’és el paradigma. Altes instàncies vaticanes van protegir durant anys el fundador dels Legionaris de Crist i el seu moviment. Però en temps de Benet XVI les coses van començar a canviar i Maciel va ser apartat pel papa i el seu moviment intervingut per la Santa Seu.

Una situació similar ha viscut més recentment el Sodalicio de Vida Cristiana. Un moviment peruà –que va aconseguir fer fora al bisbe Joan Godayol– fundat per un altre capellà condemnat finalment per abusos, Luis Figari.

Ara, a aquesta situació s’hi summa una de nova: la de l’Instituto del Verbo Encarnado (IVE). Va ser fundat els anys 80 a Argentina pel sacerdot Carlos Miguel Buela, amb una branca sacerdotal i una de religioses, las Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará (SSVM). A més del gust pels hàbits vistosos i la litúrgia recarregada, els Legionarios, el Soladicio, i l’IVE comparteixen tres coses. L’origen llatinoamericà on van trobar poderosos padrins polítics i financers que els van permetre una ràpida expansió arreu del món. Comptar amb el suport dels sectors més retrògrads del Vaticà i de l’episcopat més conservador enlluernats pel seu creixement i la seva creuada contra la secularització que veien com la solució a la manca de vocacions. I tenir un fundador condemnat per pedofília.

A diferència d’altres casos d’abusos de diversos graus que s’han esbombat els darrers mesos, aquí estem parlant de pedòfils reiterats i encoberts per l’entorn de la mateixa organització que van crear. Una organització opaca de la qual també en treien profit personal i que satisfeia les seves ànsies de poder amb comportaments de caire sectari.

Aquest estiu s’ha celebrat a Itàlia el darrer capítol general del l’IVE en el qual van haver d’assumir la intervenció directa de la Santa Seu. Buela ja havia dimitit el 2010 davant l’allau d’acusacions, però va col·locar un peó com a successor i fins i tot l’IVE li va agrair oficialment la seva tasca. Aquest darrer capítol general ha estat molt diferent.

La Santa Seu, a través de la Congregació per a la Vida Consagrada, ha dirigit directament el capítol, ha forçat bona part dels dirigents a retirar-se (entre ells el successor de Buela) i a reconèixer la veracitat de les denuncies per abusos contra Buela. Un relat que la web oficial del capítol i altres mitjans afins a l’integrisme catòlic continuen amagant. Només remarquen l’entusiasme que va demostrar en el capítol el cardenal Angelo Sodano –el seu gran protector–, o els exercicis que els va predicar el descol·locat bisbe auxiliar de Madrid Juan Antonio Martínez Camino.

Tres moviments paradigmàtics de com personatges molt perillosos i veritables delinqüents van obtenir la màxima protecció d'influents eclesiàstics, dels quals només un té una presència significativa a Catalunya. L’Instituto del Verbo Encarnado va aterrar al bisbat de Vic. El 21 de juliol del 2007 el diari Regió 7 els rebia amb el titular “El fonamentalisme d’arrel catòlica aterra a Manresa de la mà del bisbe de Vic”. Altres han aplaudit aquesta decisió, tot i que ja en aquells anys les acusacions sobre Buesa eren ben conegudes. Actualment, capellans de l’IVE regenten una de les parròquies de Manresa (comunitat que recentment ha tingut una baixa precipitada) i tenen una comunitat femenina a Vic, on les religioses tenen cura de la Catedral.

I mentre alguns bisbes i cardenals els donaven suport, quin bisbe argentí coneixia molt bé el que estava passant amb l’IVE i el padre Buesa? Doncs el cardenal Bergoglio, llavors president de la Conferència Episcopal Argentina, que no es va cansar d’alertar el Vaticà. Els temps canvien. La intervenció de l’IVE s’ha fet amb el coneixement i l’aprovació directa del papa Francesc.