(Llorenç Sagalés) La figura de Crist que apareix a l’Evangeli del Bon Pastor (Jn 10,27-30) és tan senzilla com sorprenent. El Bon Pastor parla de cadascun de nosaltres com si ens conegués des de sempre, i pel nostre propi nom. Però ho fa amb una barreja d’autoritat i de tendresa que ens desarma. Actua i es comporta amb una absència d’esforç i una facilitat tals en el tracte amb els homes, que sembla molt més humà i natural que nosaltres. Però, al mateix temps, la llibertat amb què ens crida i disposa de les nostres vides té el sabor d’allò diví.
La bellesa que emana de la figura de Jesús és molt especial perquè, com les millors obres d’art, no subjuga sinó que atorga llibertat. La seva contemplació dóna goig, alegria de l’ànima; i el seu seguiment, intentar seguir-lo, en lloc de fatiga, sembla regalar-nos el repòs de l’esperit, com si el deixar-nos atraure per ell ens fes cada cop més lliures i espontanis. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.