Per què és important el nou secretariat del Consell Presbiteral de Barcelona?

El Consell Presbiteral és un òrgan consultiu que representa el conjunt dels capellans de cada diòcesi. La seva importància ve determinada pel mateix Codi de Dret Canònic que estableix que el Consell Presbiteral és com “el senat del Bisbe, en representació del presbiteri, la missió del qual és ajudar el bisbe en el govern de la diòcesi”. El Consell Presbiteral es renova temporalment i quan es produeix un canvi de bisbe, s’ha de procedir a la formació d’un nou Consell Presbiteral. Com es preceptiu, ara s'ha constituït a Barcelona després de l'arribada del nou arquebisbe Joan Josep Omella.

El procediment és democràtic: surten elegits els capellans més votats en el clero per àmbits territorials (arxiprestats) i funcionals (delegacions, moviments...). Després d’un procés previ d’eleccions parcials, s'escull un secretariat del Consell Presbiteral, un grup més reduït i que es reuneix de forma més regular. El nou secretariat del Consell Presbiteral de Barcelona està format pels capellans Antoni Casas, Joan Cabot i Enric Puig. Antoni Casas, secretari del consell, és rector de les parròquies de Sant Ildefons i de la Verge del Pilar i arxiprest de Cornellà. Joan Cabot és el responsable de l’agrupació de parròquies del barri del Poble Sec de Barcelona. En aquest barri, per primera vegada a Barcelona s’ha posat en marxa una iniciativa molt positiva que coordina i agrupa les parròquies d’un mateix barri, amb l’objectiu d’optimitzar recursos i coordinar serveis per crear una veritable comunitat cristiana en un territori. I el tercer membre és un jesuïta, Enric Puig, que és el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i president del Patronat de l’Institut Químic de Sarrià. És el primer cop que es recordi que un religiós és escollit membre del secretariat del Presbiteri de l’arxidiòcesi de Barcelona.

El nou secretariat del Consell Presbiteral de Barcelona representa també la sensibilitat majoritària dels capellans. En aquest cas, el perfil dels elegits per votació democràtica dels seus companys és prou significativa. Es tracta de tres capellans conciliars, oberts, amb una llarga trajectòria pastoral, i arrelats a la tradició de la mil·lenària Església catalana. Un perfil allunyat de posicions conservadores i tancades, contràries a la tradició de la Tarraconense. El conjunt del presbiteri de Barcelona, quan el deixen escollir, es manté fidel a les línies dibuixades pel document col·lectiu Arrels cristianes de Catalunya.