(Conxita Martínez) El que ara diré parteix de l’experiència viscuda durant trenta-tres anys de matrimoni i l’acompanyament de tres fills.
Quan parlo de convivència a la família no l’entenc només com una qüestió de normes pel bon funcionament de la llar, com les que poden establir unes persones que comparteixen pis: a tu et toca fer això tal dia, a mi allò altre, a tal hora hem de..., etc.
Per a mi la convivència familiar consisteix en VIURE PLEGATS, entenent per VIURE, el fet de CRÉIXER, MADURAR, DESENVOLUPAR-SE com a persona. I això, fer-ho plegats, en el si d’una família on cada integrant té el seu tarannà propi, adquirit, en part, per la genètica, en part per les pròpies experiències, influït per les circumstàncies que ens envolten... (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.