Un debat que cansa i erosiona

El proppassat 18 de maig al Parlament de Catalunya es va portar a terme un ple durant el qual, entre altres afers, es va tractar sobre qüestions d’ensenyament. La cambra catalana va rebutjar, al matí, la proposició de llei de CSQP sobre el tancament de centres educatius, en aprovar l'esmena a la totalitat de JxSí, i, a la tarda, també va rebutjar la proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya, fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular, ja que va aprovar les esmenes a la totalitat de JxSí i el PPC. Aquesta esmena a la totalitat a la ILP va obtenir el següent resultat: JxSí i el PPC, 71 vots a favor (JxSí i PPC), 35 en contra (PSC, CSQP i CUP) i 25 abstencions (C's).

Malgrat el resultat, el debat educatiu continua viu, encara hi ha tres noves propostes de llei pendents d’arribar al ple, alguna de les quals propugna una escola pública «laica» en els termes més desafortunats d’aquest concepte: el «laïcisme excloent». El P. Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha escrit: «Convé prendre'n consciència i seguir l'itinerari de les tres propostes de llei pendents d'arribar al plenari i els diversos posicionaments dels grups parlamentaris».

El debat sobre la classe de religió a l’escola, i ara el debat sobre els concerts escolars és un debat que cansa i erosiona.

Cansa perquè portem molts anys amb els mateixos arguments recurrents, molt sovint demagògics (al Parlament vam escoltar que l’escola cristiana és una herència del franquisme!!!!). Cansa perquè quan hi ha eleccions a la vista, els ideòlegs de la limitació de la llibertat d’ensenyament treuen aquest tema amb una clara intenció de polititzar-lo i arreplegar uns quants vots. Cansa perquè darrera d’aquestes iniciatives hi ha interessos de grups de pressió i de lobbys ben organitzats que no tenen cap interès en l’educació dels infants i joves sinó a restringir l’educació en llibertat i afeblir la presència de l’Església Catòlica en la societat catalana. Cansa perquè els professors de religió i les escoles cristianes no es poden posar en qüestió contínuament, buscant la desestabilització d’una realitat que en el camp de les escoles cristianes suposa més de 250.000 alumnes de tot Catalunya i a l’escola pública quasi 400.000 que cursen religió catòlica.

Erosiona en primer lloc el sistema educatiu. Algú pot pensar que amb les dificultats educatives dels nostres joves un debat ideològic com aquest pot aportar millores a l’ensenyament? Erosiona la coexistència i el treball conjunt dels centres públics i centres privats concertats. Erosiona la feina dels professionals de l’educació, mestres i professors així com tot el personal de servei de les escoles, que veuen amenaçats els seus llocs de treball per culpa d’interessos partidistes. Erosiona el consens educatiu que amb treball i generositat per part dels grups polítics i els agents socials es va aconseguir, essent conseller d’ensenyament Ernest Maragall, amb un ampli suport dels parlamentaris i de la societat. Erosiona les famílies que enmig de la crisi econòmica i social que vivim han de patir pel futur d’un dels pilars de la seva missió: l’educació dels fills.

El debat sobre l’educació és novament al carrer, especialment perquè alguns sectors volen que es mantingui obert.

Un dels primers fronts que s’ha volgut obrir és la retirada de concerts a les escoles diferenciades (les que separen els nens i nenes a les aules per criteris pedagògics). Ja va ser motiu d’un debat parlamentari fa unes setmanes que va resultar força esperpèntic perquè va vèncer la proposta de retirada dels concerts (per cert una mesura il·legal) perquè un dels grups parlamentaris (C’s) es va «equivocar» a l’hora de prémer el botó del sí o el no !!!

La premsa ha començat a fer-se ressò d’aquest tema. L’editorial del diari AVUI del diumenge 22 de maig deia assenyadament: «Hi ha un corrent que aposta per eliminar els concerts ara mateix. A banda que això trencaria el principi de seguretat jurídica, obriria un perillós precedent, segons el qual es podria privar del concert totes les escoles que tinguessin un model contrari a la ideologia de la majoria parlamentària de torn».

També a El Periódico el dia 1 de juny, el periodista Josep Martí Blanch ha escrit: «No sembla que el pressupost públic estigui en condicions -tampoc el ciutadà, que ja no pot pagar més impostos- de fer realitat aquestes fantasies. Però encara seria més greu, deixant els diners al marge, perdre la possibilitat de ser tractats o educats en centres de referència, que tenen a l'esquena dècades i dècades de trajectòria, bona feina feta i experiència».

És un bon símptoma que periodistes i intel·lectuals comencin a parlar clarament d’aquesta qüestió, sense prejudicis ni complexos, en un moment de tants desconcerts a Catalanya.

Norbert Miracle i Figuerola