Equip parroquial d'evangelització

L’objectiu del Pla Pastoral del Bisbat de Solsona és renovar i revitalitzar les parròquies perquè esdevinguin comunitats vives, orants, fraternes i evangelitzadores. A imatge de la força evangelitzadora de les primeres comunitats cristianes «constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries… amb joia i senzillesa de cor» (Ac 2,42.46), sota «un sol cor i una sola ànima» (Ac 4,32).

Aquest Pla en la seva segona proposta, Equip parroquial d’evangelització, diu que els fidels cristians estan cridats a ser testimonis de Jesús, amb les seves paraules i amb tot el seu capteniment. Convida a prendre plenament consciència de la vocació d’evangelitzadors en totes les activitats que porten a terme, tant en l’educació i celebració de la fe com en el món de la caritat. Un treball pastoral fet en nom de Jesús i amb la intencionalitat que Jesús sigui conegut i estimat, podent omplir així de sentit cristià la vida dels qui en són beneficiaris.

Els fidels cristians es troben implicats directament en l’evangelització, experimentant les pròpies fortaleses i debilitats en el seu servei, prenent consciència de la necessitat de formació i essent interpel·lats per cada una de les perifèries existencials a les quals avui ens veiem abocats. I com tantes vegades, és més el que es rep que el que es dóna, també evangelitzats!

D’aquesta manera no ens convertim en una comunitat autoreferencial, closa en si mateixa, dolent-nos d’una comunitat envellida on sempre som els mateixos i amb poca projecció de futur, sinó atenta i oberta als desafiaments reals d’avui, que ens porta a ser acollidors i qüestionar-nos nous desafiaments pels qui es converteixen o es plantegen de nou la fe retornant a l’Església. Aquesta dinàmica ens exigeix un canvi de mentalitat davant del “sempre s’ha fet així” o senzillament limitar-nos a omplir els buits que apareixen a cada moment. Un canvi per passar d’una cultura pastoral de manteniment a una cultura pastoral de pertinença; d’una cultura de doctrina que associava pel comportament sota la identitat de la tradició a una cultura que associa per sentir-te a gust i membre pertanyent a una comunitat sota la identitat de la convicció.

Des de sempre, alguns fidels han estat cridats i escollits per a lliurar-se més exclusivament al primer anunci de l’Evangeli. Ja Bernabé i Saule ho foren per a la primera comunitat d’Antioquia, altres deixebles durant els viatges apostòlics de sant Pau; avui, en les nostres parròquies, cal escollir aquells laics i membres de vida consagrada que per dret i natura els correspon com a membres del Poble de Déu perquè al costat del mossèn tinguin l’encàrrec de dedicar-se directament a l’evangelització.

Han de ser membres que portin una vida orant i fraterna. Doncs, la trobada setmanal del grup parteix de la pregària, reunits en nom de Jesús: ens podem servir del rés de vespres, de l’adoració eucarística... Seguint amb l’estudi del llibre dels Fets dels Apòstols mitjançant la lectio divina o altres llibres i documents conciliars que ens ajuden a ser conscients i fidels de la missió rebuda. Cloent la trobada amb un senzill sopar o àgape fratern, a imatge de les primeres comunitats cristianes, on compartien el que tenien i tot era al servei de tots.

Membres amb una fe significativa per a les seves vides, que han fet i estan fent experiència de l’Amor de Déu en les seves pròpies històries personals i socials. Amb un esperit acollidor, dialogant, capaços de convidar a fer camí. Posant-se en el lloc de qui es troba en procés de conversió o de tornar a creure. Veient i fent possible com presentar l’Evangeli perquè esdevingui significatiu per a l’altra. Amb capacitat de discerniment per a adonar-nos junts del que ens és més necessari i urgent a la pròpia comunitat. Des de l’enriquiment de la diversitat de criteris i la complementarietat en la comunió de les diferents aportacions. Amb ganes d’aprendre sobre la nova evangelització i els mètodes més comuns per a l’anunci explícit de Jesucrist. Sentint-se membre dinàmic i responsable de la pròpia comunitat.

Una experiència pastoral d’evangelització i comunió que ajuda a dinamitzar la comunitat parroquial allí on ja s’ha implantat.

Joan Casals