Pasar al contenido principal

Acabem de celebrar la Pasqua del Ressuscitat i estem encara gaudint la seva joia, durant tot el temps pasqual, com si fos en un sol dia. Tots els preveres, acompanyats de les nostres comunitats, hem celebrat la resurrecció de Crist fent la Fractio Panis pasqual. Hem partit i repartit el pa, cos ressuscitat del Crist Senyor nostre. Ell ho va fer i ens manà que també ho féssim nosaltres: "Feu això en recordança meva" (Lc.22,19). Era un gest que formava part de la tradició judaica quan anualment celebraven la pasqua del seu alliberament (Is 58,7; Jr 16,7). El Pater familias trossejava el pa i el repartia als comensals. Tots menjaven d'un mateix pa que era partit i repartit, creant així un esperit de comunió. Els evangelis ens expliquen com Jesús també ho va fer amb els seus apòstols (Mt 26,26; Mc 14,22; Lc 22,19; ICo11,24). I els d'Emmaús reconegueren Jesús precisament pel gest de partir el pa (Lc 24.30-31). Els apòstols i la primitiva comunitat cristiana ho continuaren fent, quan es reunien tant en cases particulars (App.2,46) com quan es reunien en comunitat, el primer dia de la setmana (Ap 20,7-11). El significat d'aquest ritu va anar evolucionant en la mentalitat cristiana veient-hi la presència del Ressuscitat, i el mateix simbolisme del memorial de la mort i resurrecció del Senyor. Tots sabem que el primer nom que va tenir l'eucaristia, en els inicis del cristianisme, fou el de Fractio Panis perquè el que Jesús va fer amb els seus apòstols, en el darrer sopar, fou precisament el de «partir el pa». En la litúrgia hispànica aquest gest te un significat molt important del memorial del misteri pasqual de Crist.

COM HEM DE FER LA FRACTIO PANIS, segons l'actual Missal de Pau VI.

És una llàstima que en la nostra litúrgia romana aquest gest tan important de l'eucaristia hagi perdut el seu peculiar significat. Això ja prové de quan l'Església llatina d'occident va introduir el pa àzim i les formes petites rodones i ben confeccionades sense poder trencar, partir i repartir un sol pa. Cosa semblant passa amb la forma gran del sacerdot, també ben confeccionada i arrodonida. Encara que la rúbrica sempre ha mantingut que el pa s'ha de partir, el simbolisme ha perdut tot el meravellós significat de partir un sol pa per poder ser repartit entre molts. L'actual Missal Romà de Pau VI, en el seu OGMR, diu que «per la fracció d'un sol pa es manifesta la unitat dels fidels» (n. 48,3).

Molts preveres, encara avui, seguint l'antiga tradició, després de partir la forma gran, la tornen a ajuntar per mostrar-la als fidels, i fins i tot la sumeixen sencera sense repartir ni un sol tros als fidels. El Missal actual del Vaticà II ha volgut restaurar la interpretació paulina i ha rescatat aquest gest del seu empobriment, cosa que per desgràcia encara no s'ha aconseguit del tot. Sap greu que mentre alguns busquen gestos i signes nous, no potenciïn aquest que és tan significatiu i important: «nosaltres que som molts, en la comunió d'un sol pa de vida, que és Crist, formem un sol cos» (cf. ICo 10,17; OGMR 56,c).

La Fracció del pa eucarístic ha d'anar acompanyada del cant de l'Anyell de Déu, i no del cant de pau. L'actual cant de pau ha fet que coincideixin dos cants en un mateix temps, un darrere l'altre, quan de fet són dos cants diferents, tenint sempre preferència el cant de l'Anyell de Déu. Si es canta un cant de pau, cal esperar que s'acabi aquest cant, per poder cantar o resar l'Anyell de Déu, que és el cant propi de la fracció del pa. I després d'aquest cant, no s'ha de tornar a trencar el pa, per segona vegada, amb més bocins, perquè el celebrant no el sumeix tot. Dels fragments de la forma gran, el celebrant en pren un de sol i juntament amb el calze, els presenta al poble per resar junts el «Senyor, jo no sóc digne... ». Després de sumir el fragment de pa i el vi consagrats, el sacerdot dóna la comunió als fidels, repartint, en primer lloc, els fragments de pa partit. Quan els fidels que han de combregar són pocs, l'ideal és consagrar un sol pa gran per poder-lo partir i repartir entre tots i, quan el nombre de fidels a combregar és nombrós haurem d'utilitzar les formes petites, però també alguna de més gran perquè sigui possible fer ben fet el gest de la Fractio Panis i tingui tot el significat litúrgic que ha de tenir i que el mateix Jesús li va donar: Pa partit i repartit.

F. Xavier Parés i Saltor

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.