Expressar la maternitat de l'Església

«Ajudeu a obrir les portes dels cors, a superar la vergonya, a no fugir de la llum. Que les vostres mans beneeixin i sostinguin als nostres germans i germanes amb paternitat; que a través de vosaltres, l’esguard i les mans del Pare guareixin les ferides dels seus fills». Amb aquestes interpel·lants paraules, el Papa Francesc s’adreçava als més de 700 missioners de la misericòrdia –d’un total de 1142- que érem presents a la solemne Eucaristia del Dimecres de Cendra que, excepcionalment, es celebrava a Sant Pere del Vaticà. Es feia efectiu així l’enviament vers una missió exigent i alhora il·lusionant: ser signes vius i convincents de la misericòrdia del Pare, per tal de ser «artífexs davant de tots d’una trobada carregada d’humanitat, font d’alliberament, rica de responsabilitat, per a superar els obstacles i reprendre la vida nova del Baptisme» (MV 18). En aquest sentit, ja el dia anterior, el Papa havia posat l’accent en un aspecte fonamental de la nostra missió: «esteu cridats a expressar la maternitat de l’Església». I afegí: «L’Església és Mare perquè genera sempre nous fills en la fe. L’Església és mare perquè nodreix la fe; i l’Església és Mare també perquè ofereix el perdó de Déu, regenerant a una nova vida, fruit de la conversió».

A la llum d’aquestes paraules, permeteu-me que m’aturi en aquesta última frase del Sant Pare per aprofundir en una consideració que trobo basilar en aquest Any Sant: la misericòrdia de Déu ens dóna l’oportunitat de néixer de nou. En aquest sentit, cal recordar el dià- leg entre Nicodem i Jesús (Jn 3, 5), on se’ns parla precisament de la necessitat de néixer de nou per entrar en el Regne dels cels. Nicodem pregunta amb incomprensió, i segurament amb perplexitat: «És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?» Doncs sí. Aquí tenim el miracle de la misericòrdia divina: l’home pot tornar a entrar en el si de Déu (en les seves «entranyes» d’amor) per fer-nos néixer de nou, sense rèmores del passat, sense llasts.

Això ens obre un horitzó nou de comprensió del que significa l’amor entranyable de Déu. La misericòrdia no només ens mou a la compassió davant del necessitat per a compartir el seu sofriment, sinó que sobretot és gràcia que ens rescata de la misèria. En altres paraules, la misericòrdia no és només un bàlsam de consolació, sinó que és medecina que ens regenera de nou. És des d’aquest prisma que podem entendre la imatge de l’hospital de campanya que el Papa empra a l’hora de parlar de l’Església a Evangelii Gaudium. Certament, en un hospital de campanya hi haurà ocasions en què caldrà donar tractaments pal·liatius per alleugerir el dolor. Però no es limitarà a això i prou. Un bon hospital no només dispensa tractaments pal·liatius, sinó que vol guarir la malaltia. És veritat que a vegades la medicina s’ha de resignar als pal·liatius...però això no succeeix amb la misericòrdia de Déu.

L’amor diví no només vol pal·liar o alleugerir, sinó que afronta la malaltia, i és capaç de regenerar-nos. Així de sobreabundant i transformador és l’amor de Déu. Per tant, l’Església no es resigna només a acompanyar el dolor del món. Sinó que vol anar a l’arrel, a la causa d’aquest dolor, i amb la capacitat redemptora de Jesucrist, fer homes i dones nous. Tant de bo que els missioners de la misericòrdia –i tota l’Església– sapiguem anunciar arreu aquesta bona notícia.

JAUME CASAMITJANA VILASECA