La actualidad religiosa desde Cataluña

(Salesians) Aquest dimarts ha tingut lloc a l’obra salesiana de Martí – Codolar la Jornada de formació “Reconèixer el món dels joves”, que s’ha convertit en un espai per apropar-se a la realitat dels joves d’avui i analitzar els seus valors. A la trobada hi han assitit 130 persones, entre salesians i laics.

La Jornada s’ha iniciat amb la conferència “Valors i contravalors dels joves d’avui”, a càrrec del sociòleg Juan M. González-Anleo, un dels autors de l’informe Jóvenes Españoles 2010, un estudi d'investigació educativa i social i que té com a objecte d’ estudi i anàlisi els menors i els joves. 

González-Anleo ha explicat que els joves d’avui en moltes ocasions són un col·lectiu que es percep com un problemai es relaciona amb les drogues, la promiscuïtat i amb un esperit de “Peter Pan” amb voluntat d’allargar el màxim possible la joventut, concebuda com un moment de gaudir al màxim. 

Però Gónzalez-Anleo ha volgut remarcar que “els joves d’avui són els grans hereus del fracàs ideològic del segle XX”, i que això els marca profundament. Els joves han vist com la majoria de les lluites ideològiques que van iniciar els seus pares - com la revolució del Maig de 1968 que lluità contra la societat de consum - es van anar esfumant i la realitat d’avui és la d’un model capitalista de consum on el benefici econòmic està per sobre de totes les coses. 

En aquest context, quan als joves se’ls pregunta (Jóvenes Españoles 2010) si estan interessats a rebre formació en valors responen gairebé en un cent per cent que tenen un interès alt o mitjà. I els valors en els quals coincideixen joves i adults són: tolerància, respecte, honradesa i responsabilitat. 

El sociòleg afirma que “la demanda de valors dels joves és més àmplia que l'oferta dels adults” i aquest fet ha de portar-nos a reflexionar sobre la necessitat de centrar esforços en la població educadora. 

Rànking del més important pels joves d’avui

Quan es pregunta als joves que és el més important per a ells responen en el següent ordre de major a menor importància: la família, la salut, els amics i coneguts, guanyar diners amb l’objectiu de poder gastar en lleure, la parella, la política i en últim lloc la religió. 

Gónzalez-Anleo explica que aquesta classificació posa de manifest l’enorme diferència entre el que els joves perceben com a llunyà i proper. És rellevant que els joves d’avui - a diferència dels de fa uns anys– considerin la família en primer lloc i això es deu en gran part a que confien en elles i es troben molt a gust a la llar familiar perquè en la majoria d’elles ja que “no tenen problemes”: no s’ha de discutir pels horaris d’entrada i sortida, no es parla de temes polítics ni religiosos i s’evita al màxim la confrontació. 

En resum “els pares no es barallen per res amb els seus fills i això ens duu al concepte de les denominades famílies light”, afirma el sociòleg. 

Llavors apareix la gran qüestió. Fins a quin punt pot educar una família light en valors? I és aquí on comença el triangle Família–Escola–Mitjans de comunicació i la qüestió de qui s’ha d’encarregar de formar en valors. Si la família no es veu capaç d’aquesta educació en valors perquè prefereix evitar la confrontació, l’escola pensa que aquesta tasca s’ha d’iniciar a casa i que “ells” ja tenen prou feina a impartir les matèries del currículum.... i els mitjans de comunicació centren els seus valors en obtenir el màxim benefici dels productes que ofereixen (programes de tele basura, reality shows, etc), la situació es complica molt. 

Els joves i la religió 

Els joves d’avui perceben la religió com a molt llunyana i en l’últim lloc en importància. I aquest rebuig, explica González-Anleo ve molt marcat per la visió negativa que gran part de la joventut té de “l’església jeràrquica” a la que considera: massa rica (79%), antiquada en matèria sexual (78%) ,amb normatives que dificulten gaudir de la llibertat -un dels valors més apreciats pels joves-, i amb massa pes en la societat actual. 

Tot i que els joves són capaços de veure els aspectes positius de l’església –ajuda als pobres i marginats, normes que ajuden a viure amb més moralitat i ofereix una llar espiritual als homes– la percepció negativa domina sobre la positiva. 

Gónzalez-Anleo opina que l’església té un problema important de màrketing que fa que la imatge que arriba a la major part de la població a través dels Mitjans de Comunicació no sigui l’adequadai que, a més, no respon a la realitat de les comunitats de base cristianes d’una església que està al costat de les persones que més ho necessiten. En temps de crisis l’exemple de Càritas, i de moltes altres entitats religioses, és més que representatiu. 

Interpel·lat per l’auditori sobre quines són les claus de l’evangelització dels joves d’avui el sociòleg comenta que és fonamental fer un bon màrketing entre els joves i “això comença per escoltar les seves necessitats”. Les claus podrien ser orientar en el sentit de la vida, la llibertat i l’ auto expressió integral, major igualtat i una comunitat càlida. I la reconstrucció de tres missatges: el sentit, la salvació i la comunitat.  

Reptes actuals i resposta salesiana a la joventut europea 

Durant la sessió de la tarda, el salesià Alexandre Damians, expert en pedagogia preventiva, valors humans i direcció i lideratge, ha analitzat els reptes actuals i la resposta salesiana a la joventut en el marc europeu. 

Damians ha explicat que la societat europea es troba en un moment en el qual el model consumista ha desencadenat la pèrdua de valors que tenen com a centre la persona i el seu creixement personal i que premia el benefici comercial. “La societat no ens fa reflexionar perquè fem les coses sinó que ens ensenya com fer-les i obtenir-ne el màxim benefici (comercial)”, afirma. 

I ha afegit que existeix un fals concepte d’autonomia que ens porta a l’egoisme, una dictadura del relativisme (sense ètica) i la desesperança del nihilisme que ens duu a l’angoixa existencial. 

Damians però, creu que ara més que mai és “l’hora dels Salesians” i el moment per posar en pràctica el Sistema Preventiu de Sant Joan Bosco que es basa en l’ Amorevolezza (fraternitat), la Raó (pensament) i la Religió (sentit i felicitat) i que té com a eix fonamental l’educació en el seu sentit més extens. 

El salesià ha instat a cada comunitat, en funció de la seva realitat, a treballar per aconseguir crear aquest clima de fraternitat que permeti guanyar la confiança dels joves. “Un cop t’has guanyat la confiança d’un jove ja ho has guanyat tot”. I ha recordat que és un bon moment per aplicar la pedagogia salesiana de l’alegria i el somriure perquè molts cops “una bona cara a taula ho és tot”, en referència a la necessitat de ser amables i empatics amb tothom, però especialment amb els joves per tal de que obrin les portes del seu món.