Jesús, després de les paràboles de la misericòrdia dirigides als fariseus que murmuraven perquè es feia amb els pecadors, es dirigeix també als deixebles per ensenyar les actituds que han de tenir els seus seguidors.
El qui té el cor centrat en les coses del Regne, moltes imatges del funcionament de la naturalesa i dels costums de les persones se li presenten també com a paràboles del funcionament del Regne de Déu. El detall més insignificant, com la mida del gra de mostassa, o la situació més banal, com la senyora que escombra buscant una moneda perduda, poden ser imatges de Déu i del seu dinamisme operant en la Història.
A Jesús també li cridà l’atenció el món dels negocis. La passió pel diner activa les neurones; com també el perill de la pròpia supervivència fa néixer l’astúcia dels qui ho han perdut tot. Pensem en el gènere literari de la Picaresca, que des del Lazarillo de Tormes, les aventures de Charlot, fins a la pel·lícula Barry Lyndon de Stanley Kubrick, ens mostren com els qui han caigut en desgràcia troben mil maneres per sortir-se’n gràcies a l’astúcia.
Doncs bé, el protagonista de la nostra paràbola també ho ha perdut tot. L’han fet fora de la feina. Més avall no pot anar, i per això s’arrisca. Com que l’administrador sempre es quedava una gran part del que cobrava als deutors del seu amo, consent a perdre la seva part per fer-se amics i tenir algú on anar, quan l’hagin acomiadat.
Per poder guanyar, ha consentit a perdre… però paradoxalment la seva pèrdua al final és un guany. És per això que finalment el Senyor el lloa, perquè ha actuat amb intel·ligència: no deixant-se emportar per la immediatesa del guany, s’ha guanyat un bon grapat d’amics, que al final redundaran en benefici del negoci.
Si en nosaltres crema la passió pel Regne de Déu, si creix en nosaltres la consciència que el Regne de Déu és enmig nostre i que l’hem de saber descobrir, acollir, també se’ns activaran les neurones, i serem tant o més creatius que els fills de la foscor. La situació més banal ens parlarà de Déu, les ànsies i els desficis dels qui corren pels premis d’aquest món ens faran llum per córrer, com ens diu sant Pau, no per una corona corruptible, sinó per aquella que no es marcirà mai.
Antoni Pou
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.