Pasar al contenido principal

Diumenge XIV de durant l’any. Cicle B.
Barcelona, 5 de juliol de 2015

Qui era Jesús?
Què feia Jesús?
Quins eren els seus horitzons?

Jesús no tenia poder cultural com els escribes.
No era un intel·lectual amb estudis.

Tampoc posseïa el poder sagrat dels sacerdots del Temple de Jerusalem.
No era membre de cap família honorable ni pertanyia a les elits urbanes de Séforis o Tiberíades.

Jesús era un obrer de la construcció d’un poblet desconegut de la baixa Galilea.
Jesús no havia estudiat en cap escola rabínica.
No es dedicava a explicar la Llei jueva ni el preocupaven les discussions doctrinals.
Jesús no es va interessar mai pels ritus del Temple.

Com el veia la gent?
La gent el veia com un mestre que ensenyava a entendre i a viure la vida d’una manera diferent.

Segons Marc, quan Jesús va arribar a Natzaret amb els seus deixebles, els seus veïns quedaren sorpresos per dues coses:
primera: la saviesa del seu cor
segona: la força guaridora de les seves mans.

Això era el que més atreia a la gent.

Jesús no era un pensador que explicava una doctrina. Era un savi que comunicava la seva experiència de Déu i que ensenyava a viure sota el signe de l’amor més generós i més desinteressat.
Jesús no era un líder autoritari que imposava el seu poder, sinó un guaridor que sanava la vida i alleujava les sofrences.

A la gent de Natzaret no els va costar gaire desacreditar Jesús.
Neutralitzaren la seva presència amb tota mena de preguntes, sospites i recels.
No es deixaren ensenyar per ell ni s’obriren a la seva força guaridora.
Jesús no els va poder apropar a Déu ni guarir-los com Ell hauria desitjat.

A Jesús no se’l pot entendre des de fora: cal entrar en contacte viu amb Ell.
Deixar que vagi introduint, a poc a poc, en nosaltres, realitats tan decisives com
l’alegria de viure
la compassió eficaç
o la voluntat i determini de crear un món més just.

Cal deixar que ens ensenyi a viure la Presència amistosa i propera de Déu.
Quan una persona s’apropa a Jesús, no se sent atret per una doctrina, sinó convidat a viure d’una manera nova.
Per experimentar la seva força salvadora cal deixar-nos guarir per Ell
recuperar, a poc a poc, la llibertat interior
alliberar-nos de les pors que ens paralitzen
atrevir-nos a sortir de la mediocritat que ens domina.

Jesús segueix avui imposant les seves mans: Només es curen els que realment creuen en Ell.
Hi creiem, nosaltres?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.