Pasar al contenido principal

Després d’una llarga temporada d’estudi i treball estic a punt de començar les obres de reforma del cancell de Santa Maria del Pi, que he projectat conjuntament amb els meus companys del despatx T113, la M. Viladot i en G. Giacalone, dels quals us en vaig parlar en el seu projecte per la Capella de Pentacosta del Casal Loiola, i amb els quals comparteixo el interès per l’arquitectura religiosa. Ara per ara, el projecte s’està tramitant a l’Ajuntament de Barcelona i ja ha passat satisfactòriament per la comissió de patrimoni, fet que mou a pensar en la seva prompta materialització.


Actuar sota la rosassa de la Basílica de Santa Maria del Pi és tota una responsabilitat i aquesta ens ha mogut a fer un estudi històric de l’espai subjecte a la intervenció (imatge de l'esquerra: vista de l'espai del cancell cap al 1920). L’espai de l’actual cancell està situat al darrer tram de la creueria, sota el cor, una volta de finals del s.XVIII – principis del s.XIX. En l’actualitat aquest espai serveix per distingir, espaialment, l’ús sagrat de la nau principal i de la Capella de la Puríssima Sang respecte l’espai informatiu de venda, de caràcter secular i, temporalment, entre el caràcter d’ús quotidià dels sagraments de l’eucaristia i la penitència a la Capella de la Puríssima Sang respecte l’ús de les celebracions eucarístiques dominicals a la nau principal. Aquesta darrera distinció no priva l’accés ocasional a la nau principal de caràcter devocional a les diferents advocacions marianes i dels sants que hi ha disposats en les capelles laterals - especialment la tomba i la Capella de Sant Josep Oriol que en l’actualitat, paradoxalment, es troben en dues capelles laterals diferents -, tot i que la visita al santíssim sagrament es prioritza a la Capella de la Puríssima Sang.


L’ anàlisi sobre l’ús constata el caràcter turístic de la nau principal, des d’on s’accedeix també a la sagristia i als diferents espais expositius habilitats recentment (llegir notícia aquí). Aquest fet justifica que la persona responsable del departament de venda de productes relacionats amb els negocis espirituals, per un principi evident d’economia de la gestió, és la mateixa responsable de la venda de tiquets i control de l’accés per la visita turística de la nau principal i les dependències indicades que s’integren al recorregut dels visitants. En l’actualitat, l’espai d’aquesta persona es troba en el quiosc intern que hi ha al cancell de l’església, de característiques compositives similars a la intervenció que es va fer des dels anys cinquanta fins als setanta, quan es va tancar tot l’espai del cancell amb una estructura vidriada i es va reformar l’accés a la Capella de la Puríssima Sang.


Altrament, aquest espai de coixí i de trànsit entre l’espai sagrat i el profà presenta un element de gran interès cultural i històric per l’actual proposta de millora, tant pel seu contingut com pel seu continent, que és el recipient de fusta que guarda els Gegants del Pi, resultat de la transformació de l’antic cancell de l’església en armari. La identificació de l’armari dels Gegants del Pi amb l’antic cancell d’accés a l’església ha estat possible per diferents documents gràfics previs a la crema de la Guerra Civil Espanyola, pel testimoni dels parroquians i per l’observació visual dels arquitectes.


Per altra banda, l’espai del cancell també compta, seguint la tradició compositiva eclesial, amb un lloc per la pila baptismal en una capella lateral, oposada a l’accés de la Capella de la Puríssima Sang. La Capella Baptismal, no accessible però sí visible degut al tancat d’una reixa, també té un notable interès cultural i artístic. A nivell cultural va ser l’espai on va ser batejada la catalana Santa Joaquima Vedruna (1783-18549), fundadora de les Germanes Carmelites de la Caritat, congregació amb gran presència i arrelament territorial dins del món educatiu. A nivell artístic, l’arquitecte i deixeble de Gaudí, Josep Maria Jujol (1879-1949), va dissenyar les làmpades laterals que encara es conserven i tenen ús.


Pel que respecta a altres usos secundaris cal destacar, per una part, els accessos laterals que condueixen a l’Arxiu Històric de l’església i als campanars de la façana i, per altra part, el petit vestíbul previ a la Capella de la Puríssima Sang. Aquests accessos són de dimensions molt discretes i en l’actualitat resten amagats darrera el quiosc i de la perllongació de l’armari dels Gegants del Pi que es va realitzar amb les portes laterals de l’antic cancell de fusta. El vestíbul previ a la Capella de la Puríssima Sang disposa d’una figura del Crucificat de dimensions naturals que compta amb una devoció arrelada i quotidiana. (continuarà)

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.