L'entusiasme

Els meus fills comencen d’aquí a deu dies l’escola i ho faran amb gran entusiasme. Els grans que encarem la feina potser hauríem de preguntar-nos per què hem perdut el mateix entusiasme dels més petits a l’hora d’afrontar la feina després de les vacances. Especialment els cristians no hauríem d’oblidar que Jesús ja ens diu que ens hem de ser com els petits.
 
Del grec en-thousiasmos, l’entusiasme vol dir etimològicament exaltació de l’ànima sota la inspiració divina. A El banquet de Plató, Sócrates parla d’aquest entusiasme en relació a l’estat de l’enamorat. L’enamorat seria segons el filòsof grec aquell qui està carregat d’entusiasme, qui està posseït per l’amor. Però parla de l’amor com a eros, i tal com explica molt bé Benet XVI en la seva primera encíclica Deus caritas est, Déu és amor, l’amor cristià no exclou l’eros però fa un pas més enllà: no és tant un amor eròtic, sinó l’amor agape, l’amor que crea lligams fraternals.
 
L’amor cristià és un amor que porta a la Veritat, i a diferència de la filosofia grega, els cristians, diu sant Tomàs d’Aquino, no hem de voler posseir la Veritat, sinó
que ens hem de deixar posseir per ella.
 
Benet XVI és un home que, malgrat les aparences i els clixés, està carregat d’entusiasme cristià. I demanava, en les seves intencions de pregària per al mes d’agost, que els cristians d’Occident retrobin l’entusiasme de la fe.
 
Un entusiasme que tenien molts dels joves que van participar a la JMJ de Madrid, i que també tenien, segons explicava recentment el cardenal Schoenborn a l’Osservatore Romano, els qui van participar al Concili Vaticà II. Un entusiasme que no ha de ser foc d’encenalls.
 
I que el mateix Schoenborn, pupil de Ratzinger, vinculava a les pàgines de l’Osservatore a la filosofia del papa bavarès tot establint una relació entre els joves i la capacitat de Benet XVI de potenciar el diàleg a través de l’Atri dels Gentils.

Desitjo als meus lectors i lectores un nou curs carregat de veritable entusiasme per al nou curs.