La actualidad religiosa desde Cataluña

El meu amic fratern Cinto Busquet, secretari particular del també amic arquebisbe Joan Enric Vives de la diòcesi d’Urgell i cap de gabinet del Principat d’Andorra, acaba de publicar la segona edició, revisada, del llibre A l’Orient, a l’Occident.
 
La primera edició, publicada per Mediterrània, està exhaurida i la crisi ha impedit que Mediterrània en fes una segona edició. Però el savi editor Josep Maria Massot i Muntaner, l’editor català més antic del país, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, malgrat la crisi, ha afrontat la gosadia de publicar aquest llibre.
 
Jo el vaig llegir d’una tirada, perquè en el Cinto trobava l'Evangeli pur. No vaig estar d’acord amb alguns punts, li ho vaig dir a en Cinto i ell, com sempre, em va escoltar. Li ho vaig tornar a dir per a la segona edició, especialment el capítol dedicat a les dones. Ell s’ho va tornar a mirar, però va creure convenient no tocar res. Me’n fio d’en Cinto. I ell, crec, també es fia de mi.
 
El vaig conèixer al Vaticà, en un moment de crisi professional. Havia començat molt engrescada la tasca de corresponsal de Catalunya Cristiana a Roma, substituint la Míriam Díez i Bosch, que per aquelles coses de Déu, també és amiga d’en Cinto i me’l va presentar. Tenia molt interès que ens coneguéssim.
 
Jo anava al Vaticà i em preguntava: "Jesús, aquí on és?" En Cinto em va fer entendre, amb el temps, amb molt de temps, que jo no havia de pretendre buscar Jesús al Vaticà. Jo havia de ser Jesús al Vaticà.
 
Vaig plorar quan en Cinto va marxar feliç de Roma, ell és lliure. Però sóc feliç perquè, malgrat els quilòmetres i la seva gran tasca, encara és prop meu. Com deia Joan Salvador Gavina, “la nostra amistat no depèn de coses com l’espai o el temps”.