Afers religiosos en la frontera (i 2)

Afers religiosos en la frontera (i 2)

1. Situar la informació d’afers religiosos a la frontera és una opció legítima. Zona fronterera. Allí  on viuen i dialoguen creients i agnòstics. Aquest plantejament del bloc In saecula saeculorum sintonitza amb els projectes del Atri dels gentils i Missió metròpolis impulsats per  Benet XVI. Projectes ben rebuts per gent interessada en el fenomen religiós, sigui creient o sigui agnòstica. Ben rebuts també a l’archidiòcesi de Barcelona.

2. Aquest bloc intenta moure’s in saecula, en el temps, fora del temple, a la intempèrie del món. No es queda tancat a la sacrista. Jesús va néixer, viure la major part de la seva curta existència, morir i ressuscitar fora del temple. Jesús dona profunditat al temps. In saecula saeculorum.

3. El periodisme d’afers religiosos (informació, opinió, comentaris) és bàsic per conèixer i interpretar la realitat perquè la dimensió religiosa es un element de la condició  humana i de la vida quotidiana. El periodisme religiós és polièdric perquè el fet religiós està relacionat amb els mes variats aspectes de la realitat social, econòmica, política, cultural, històrica, eclesial. Aquesta multiplicitat d’implicacions del fet religiós fa que sigui difícil mantenir un periodisme religiós equilibrat, sobre tot en situacions socials, econòmiques i polítiques  convulses.  

4. Des d’aquest bloc es sosté que el llenguatge forma part del missatge. Un exemple. Un missatge de cordialitat s’ha d’expressar  amb un llenguatge cordial. El periodista d’afers religiosos, sigui creient o no, te el deure professional de fer entendre el fet religiós i el fet cristià . Cal un llenguatge laic, directe, didàctic, clar, significatiu, respectuós, positiu,  prepositiu, dialogant, amable, còmplice. El llenguatge no ha de ser clerical, ni ampul·lós, ni buit, ni  grandiloqüent,  ni propagandístic, ni prosèlits. .

5. El claretià Teófilo Cabestrero parla de tot aixó en el seu llibre ¿Se entienden nuesrras homilias?. Diu:  “El llenguatge de Jesús als Evangelis resulta encara avui  mes proper, significatiu i vigorós per al cor i la vida de la gent d’avui que els nostres llenguatges magisterials, teològics, pastorals i litúrgics”.