La actualidad religiosa desde Cataluña

Per sort de tots, les autoritats del Vaticà i el gran imam Ahmad Al-Tayyib, màxima autoritat sunní han recuperat les relacions interrompudes a començaments d’any com a conseqüència dels atemptats als cristians coptes a Egipte. En aquells moments, Ahmad Al-Tayyib considerà una injerència les paraules de Benet XVI quan es mostrà “commocionat” per l'atemptat en què moriren 21 persones i al denunciar que hi havia una estratègia contra els cristians per part de l’Islam radical.

Les paraules del Papa provocaren la reacció airada i contundent de l'imam Ahmad Al-Tayyib qui acusà a Benet XVI d'ingerència en els assumptes interns d’Egipte. Posteriorment, la caiguda de la dictadura de Mubarak ha permés saber que l’atemptat havia estat induït des de l’entorn del propi ministre de l’interior. El coneixement d’aquesta informació sembla haver contribuït a reconduir les relacions entre els catòlics i els musulmans sunnites. És important el canvi d’actitud del gran imam Ahmad Al-Tayyib perquè és la màxima autoritat dels sunnites egipcis i la seva influència entre tots els musulmans és molt gran. A més, recentment aquest imam, des de la seva responsabilitat al front de la universitat islàmica d’Al-Azhar, ha estat la persona que, junt amb Mohamed Badei, han moderat el radicalisme polític dels Germans Musulmans, qüestió de gran importància en aquests moments de convulsió política a Egipte.
 
Un cop recuperades les relacions, cal prosseguir el treball d’acostament religiós iniciat a l’any 1998 a través del diàleg interreligiós. Això pot tenir notables efectes positius, especialment en dues direccions. Pels catòlics, pot servir per superar els estereotips i recels contra l’Islam que alimenten els sectors tradicionalistes catòlics. Visions que alimenten els moviments d’oposició als europeus musulmans i que, per la seva radicalitat excloent, dificulten l’entensa i la convivència. Per part dels musulmans, aquests ponts de diàleg han de facilitar avançar en el camí de consolidació de les comprensions moderades de l’Islam i que poden servir per reduir el radicalisme fundant d’algunes corrents, tal com ha estat el cas dels Germans Musulmans.