Pasar al contenido principal

(TSKV) Les manifestacions socials sempre són ambivalents. És difícil copsar-ne totes les dimensions. En primer lloc, perquè depèn de la nostra perspectiva. En el meu cas porto dos anys destinat a Roma, per la qual cosa no he pogut experimentar personalment aquest fenòmen. Però m’han sorprès i m’han interpel•lat les visions que he conegut des de l’exterior per companys de classe de diverses procedències que representen els cinc continents. M’apropo a aquest moviment amb el desig d’aprofundir-hi i deixar’me interpel•lar des de la meva fe cristiana.

Primera reflexió. Etimològica. In-dignació. La negació de la dignitat; en aquest cas, la dignitat humana. Un dels conceptes que és font de discussió a nivell polític, social, econòmic... Al nostre país tendim a oblidar. El coneixement històric ens diu que potser –gairebé segur- estem vivint una de les èpoques on la nostra dignitat és més respectada. Hem de recordar que la nostra democràcia és jove i ha estat conquerida durant segles, amb tensions importants com la Guerra Civil i diverses dictadures. Repassem, per exemple, quantes Constitucions ha conegut el nostre país i la seva durada. El joc democràtic actualment està obert i garantit.

Potser ens hem de preguntar per la nostra actitud a nivell personal i col•lectiu. Jesús va qüestionar constructivament i críticament la seva societat. Essent Déu, es va encarnar. L’Encarnació demostra el grau més gran de solidaritat de Déu amb la humanitat. Jesús va saber demostrar compassió, capacitat d’anàlisi i inconformisme. Es va basar, sobretot, en la seva coherència personal. Potser nosaltres hauríem d’examinar la nostra. Com hem participat com a ciutadans per construir el nostre país? Com hem valorat i participat dels avenços o com hem afrontat els problemes i hem buscat una sol.lució?

Les persones que participen d’aquest moviment han analitzat la situació –sistema econòmic, atur, vida política- i troben motius suficients per adoptar aquesta actitud. La in-dignació ha de néixer de la im-plicació. Els drets es fonamenten en els deures recíprocament. Jesús és un model d’implicació i de coherència fins a l’extrem, representat i evidenciat a la creu.

És lloable que, actualment, tantes persones actuïn i es manifestin de forma espontània. És un primer pas. Potser ja hem esgotat les possibilitats del model actual i creiem, com tants d’altres, que un altre món és possible. En sentit cristià, que hem de continuar col•laborant per la construcció del Regne de Déu. Resta el repte de proposar solucions, alternatives creïbles. Això suposarà la necessitat de reformes. També a nivell personal. Espero que no oblidem altres societats o estats on encara no poden manifestar aquesta indignació. Malgrat tot, som uns privilegiats perquè nosaltres ho podem fer i, amb humilitat, hauríem de reconèixer-ho i comptar amb aquells que resten exclosos per tants motius.

(seguir llegint)

Òscar Fuentes sj

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.