La actualidad religiosa desde Cataluña

Un any més el Consell Islàmic Cultural de Catalunya i la Federación Islámica de Cataluña han convocat una jornada de reflexió i debat sobre un tema d’actualitat. Aquest any la qüestió escollida era el fracàs escolar. Durant tot el dia d’avui, un grup d’experts, joves i representants d’alguns comunitats musulmanes catalanes han analitzat com abordar una de les problemàtiques juvenils identificada com una de les més difícils de la societat actual: el fracàs escolar. Aquest problema afecta greument a molts dels membres de les comunitats musulmanes. Especialment, en aquells casos en que són persones que han vingut a Catalunya en els darrers anys i els processos d’escolarització són desiguals. L’encert d’aquesta jornada es haver tractat aquesta qüestió des d’una visió àmplia de la problemàtica. Ja que el fracàs escolar va més enllà de la possible exclusió del nen o de la nena del sistema educatiu, sinó que també es manifesta en com s’aprèn i en el desenvolupament de les capacitats d’aprenentatge.

  
La jornada de treball ha estat inaugurada pel comissionat d’immigració de l’Ajuntament de Barcelona, per la regidora d’educació del mateix ajuntament, Montserrat Ballarín i Xavier Bosch, director general per la immigració de la Generalitat de Catalunya. Educació i immigració, dues variables que condicionen la manifestació del fracàs escolar en l’entorn de les comunitats musulmanes. Després, varis experts han abordat aquesta qüestió des de la vessant educativa. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Luís Lalueza, ha parlat sobre els processos d’aprenentatge en un entorn multicultural . Després, dos experts belgues, Mohammed Jamouchi i Ahmad Aminain, han abordat aquesta problemàtica des de la seva experiència en el sistema educatiu i com s’interacciona amb els pares per resoldre-la.
 
De nou, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya ha encertat en els continguts d’aquesta jornada. Aquest tipus d’iniciatives ajuden a avançar en el procés de normalització de la relació de la comunitat musulmana amb la societat catalana. L’elecció d’un tema no religiós demostra la capacitat que tenen els organitzadors d’aquesta trobada d’incorporar en l’agenda dels seus debats qüestions socials que, per la seva incidència, els afecte com a persones i creients. Gràcies a això, la fe no es viu de manera aïllada o estranya sinó arrelada a un context social diferent al que tenien en els seus orígens molts dels assistents a aquest encontre.