“El mal fa fora qui amb el bé respon”

Parsifal. És l’opera d’una mística més clarament cristiana de Wagner que li va costar el seu trencament amb Nietzsche. Potser hi té alguna cosa a veure que fos la seva darrera creació, escrita quan havia tingut dos infarts i ja es veia amb un peu a l’altre barri.

Dimecres passat la vaig poder veure en una de les representacions al Liceu. I vaig tornar a detectar una certa mania a eliminar tota referència explícita en la representació escènica estrictament religiosa.

Ja ens hem acostumat a la dictadura dels directors d’escena, que creuen que no és prou l’obra creada pel compositor i decideixen que ells la recrearan d’una manera més comprensible pel públic actual. Gràcies. Acostuma a funcionar bé en les escenografies al·legòriques, però les transposicions directes en un altre moment històric acostumen a ser bastant hilarants. En el cas de Parsifal, l’exemple més clar és com l’“Ofici” amb el Graal es converteix en una pantomima en un sanatori on els malalts combreguen amb una pipeta. Són sets, nous i cartes que no lliguen amb un llibret explícitament religiós: “Això és la gràcia del Graal: el mal fa fora qui amb el bé respon”, que podria estar escrit en el Sermó de la Muntanya. Recordo que vaig tenir una impressió semblant amb el final del primer acte de Tosca que també van fer al Liceu.

Seria una bona explicació que el públic d’avui té una cultura audiovisual que no tenia la gent del segle XIX i que, per tant, no és necessària una representació explícita del que passa a l’escena. D’acord, però llavors no sé perquè si que cal explicitar totes les escenes amb contingut violent o sexual. En el cas del Parsifal no era exagerat –si fos Bieto hauria convertit el castell de Klingsor en un prostíbul- però quan els actors s’havien de magrejar per exigències del guió, ho feien sense que el públic ens haguéssim d’imaginar res. I això, en una obra de Wagner en la que el més eròtic que és capaç de fer dir a una de les noies que temptem a Parsifal és: “deixaràs que s’obrin les flors per a les papallones?”.

No es tracta de recuperar ara la Lliga del Bon Mot i tallar els petons com es feia en els cinemes als anys 40. Ni treure la pols als decorats de Mestres Cabanes. Però si em volen deixar ben clar quan passa una cosa de cintura cap avall, també estaria bé explicitar-ho quan es tracta de continguts sagramentals. Crec.