El voluntariat, un camí

Així encapçala la seva aportació Paola Contreras, de la Fundació Arrels, quan es dirigeix en una xerrada als voluntaris d’un menjador social ben jovenet, amb dos anys de funcionament. Un camí, sí, que sorgeix d’una intuïció, un desig, una necessitat palesa, i que no saps com naixerà ni com creixerà. Això és el que realment va passar en els inicis del menjador de Càritas a Poblenou de Pineda de Mar. Qui ho havia de dir... un somni, una conversa, una opinió positiva, uns recursos al servei de la idea bona. Però no podia faltar un ingredient imprescindible: el voluntariat.
La crisi ja era galopant, els casos de persones enfonsades anava en augment. Pensar en l’escalfor d’un plat a taula i el suport humà era una preocupació que bullia en el cap i en el cor d’en Ramon Masachs, ànima d’aquesta història. Quan, un dia qualsevol, després de l’eucaristia senzilla, silenciosa, ben viscuda en cadascun dels presents, emergeix la pregunta: què us semblaria...? Sí! I com ho podríem fer? Després d’aquesta llavor, la resta és un camí de molts canvis que ens demanen estar oberts, deixar-nos portar per allò que veiem com el més encertat a cada revolt. El que vivim junts va fent d’un grup, un equip i una realitat nova. I nosaltres mateixos ho contemplem admirats. Com pot ser que, passant tants voluntaris diferents al llarg de la setmana, tot vagi funcionant? Ep! Això no vol dir que no hi hagi dificultats i malentesos. Però apostem per una bona comunicació, que vol dir exposar i escoltar, per obrir el propi cercle de visió, prendre nous acords i fer avançar el projecte.
Amb aquest temps d’experiència, era el moment necessari i bo per poder comptar amb la Paola Contreras, responsable de tot el voluntariat de la Fundació Arrels dedicada a acollir les persones sense sostre de Barcelona. Ella, amb la seva experiència ja des de Xile, el seu país d’origen, i amb els anys que porta aquí, ens engresca als voluntaris, amb la seva encara jove maduresa, en una xerrada de la qual destacaria aquests tres eixos principals:
El voluntari o voluntària social és tan necessari com un bon professional. El seu paper és complementari, no té la càrrega d’un horari laboral, i la seva actuació amb l’usuari pot ser més personalitzada. I la formació del voluntariat és tan important com la preparació de qualsevol bon professional. Una formació formal, planificada, que dóna eines per saber “fer” el que cal en el servei, i una formació informal, que entra per osmosi, per contacte amb la realitat. Aquesta formació informal aconsegueix un aprenentatge cap a saber “ser” un bon voluntari.
El camí del voluntariat porta no només a una tasca, porta també i molt a una nova xarxa de relacions. Relacions amb la resta de voluntaris, amb els usuaris, amb els col·laboradors, etc. Això avança de sorpresa en sorpresa, de manera que el voluntari o voluntària fa un camí de transformació. Si en un primer moment anava cap a un servei, avança en un intercanvi entre tots: Qui serveix a qui?
Voluntaris i usuaris són persones i grups que s’acompanyen, això és el resultat d’un procés d’intercanvis en la xarxa de relacions. En un principi, el voluntari o voluntària només pensa en acompanyar una realitat de mancances i un usuari només pensa en trobar allò que sent que li manca. Amb el pas del temps, el voluntari o voluntària troba rostres, persones, paraules que el fan obrir a noves realitats, el desvetllen de la pròpia situació personal... L’usuari o usuària troba la possibilitat d’oferir un somriure, un acudit, una història que ningú no coneix, una col·laboració a un altre usuari o voluntari.
Així, fent aquest camí, aprenem que entrar a la diversitat i treballar en la igualtat és una altra manera d’expressar els suggeriments per fer més satisfactòria l’experiència del voluntariat, i més eficaç l’acció social. La diversitat de situacions personals, porta a la diversitat de necessitats i expectatives. A la vegada, cada persona porta una gran potencialitat de respostes creatives que es despleguen quan mútuament ens convidem a ser el que podem ser.
Anna Tudurí és voluntària del menjador de Càritas de Poblenou de Pineda de Mar