Mubarak i les xarxes socials

Acabo de veure i escoltar el discurs del president egipci Mubarak. Després d'una setmana de manifestacios i resistència, després de les presions del govern d' Obama, no es tornarà a presentar per a la reelecció.

Tots sabem com les xarxes socials , Facebook i Twitter, han tingut un pes definitiu en la coordinació de les volunta bloquejar les xarxes que coordinaven persones. Però la tecnologia ha permès un connnexió supraestatal.

I ara, tard, de nit,després d'un dia dens de feina, em demano si sabem valorar prou les possibilitats, les capacitats d'aquestes xarxes socials, ambigües, manipulables, com tot allò que fa referència als fenòmens de masssa. D'alguna manera son els nous actes multitudinaris. Sense cares, però amb missatges. Com sempre, tots els mitajns poden ser útils per a uns o per a uns altres.

Si heu vist "Redes sociales" la pel-licula que sembla ser que optarà a un dels Oscars de Hollywood, l'orígen d'aquestes xarxes és fruit de neguits i de valors no sempre clars ni humanitzadors...què en farem nosaltres de tot això? .

Cada cop més el nostre món ens posa a l'abast mitjans amb moltes més cares que les d'una moneda. Què en fem d'això els cristians? Tenim tot el dret de deixar-los de banda i, davant la misèria humana i la manca de valors que ens evidencien, fugir-ne , blasmar-los i dir que "nosaltres no som d'eixe món". I és una possibilitat respectable , honesta i creible. També ho és dir que volem ser amb la gent del nostre secle, i intentar que els mitjans siguin només mitjans, al servei d'un fi. I oferir al nostre món el Fi últim que ens ha estat donat. I segurament , en l'economia del Regne, tant una opció com l' altre són imprescindibles. I aquesta és la riquesa que ens fa Església: ningú pot pretendre de viure la totalitat del missatge de l' Evangeli sinó és en relació , comunió, amb els altres creients.