Pasar al contenido principal



La preocupació i l'interès per la millora en la formació dels futurs mestres s'ha reobert aquestes últimes setmanes. ¿Millorar la seva selecció abans d'iniciar la universitat a través de proves específiques o proposar un període de pràctiques en finalitzar el grau a l'estil d'un "MIR educatiu"? Per descomptat, les dues opcions aportarien algunes millores significatives. La primera concentraria els millors recursos humans, els més predisposats, els més capacitats ... La segona habituaria i aportaria experiència en els escenaris propis de la professió.

Ara bé, entre l'"abans" i el "després" universitari ens queda l’"ara" que, en els nous plans, té una durada quatre anys. En l’àmbit de la formació dels futurs docents
la universitat és una institució que pot fer-hi molt. La seva acció és determinat i el seu repte és enorme. Consisteix a formar excel·lents professionals de l’educació capaços de renovar i transformar la vida de l’aula, l’escola i el sistema educatiu tot desenvolupant aptituds i actituds per mantenir amb vigor, constància i creativitat aquest tarannà. Per això, avui cal respondre a la pregunta: com ha de ser el mestre del segle XXI?

La formació de futurs mestres ha de pivotar sobre allò que els farà necessaris i els identificarà en aquest segle. En concret, la cultura -mitjà d'humanització-, el sistema educatiu -engranatge per al creixement i desenvolupament- i el ser persona -viure orientat i compromès-, necessiten mestres.

Ara per ara, l'aprendre a aprendre és un compromís inexcusable. La manera de formar és clau i la metodologia, fonamental. I és evident que el canvi de paradigma de l'aprenentatge ha de tenir en la formació dels mestres la força motriu per a la resta dels canvis del model educatiu. Però no podem diluir el «missatge» en el «canal i el codi». Així, requerim mestres que formin en la identitat personal i col·lectiva en un context de multiculturalitat i globalització. Docents amb perspectiva de sistema, visió del conjunt i implicació qualificada en el seu espai per donar "joc" als altres. Professors amb capacitat de comprendre, interrogar o rebutjar els possibles canvis proposats per la nostra societat. En definitiva, mestres que exerceixin com a veritables promotors de sentit.
La reflexió sobre el perfil del mestre del segle XXI urgeix.
(Traducció i adaptació de l'article «¿Selección previa o prácticas?» publicat a La Vanguardia el 2.02.2011, p. 19).

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.