Pasar al contenido principal

(SIJ) Silenci, contemplació, reflexió, pregària... Del 5 al 7 de desembre de 2010, joves del Bisbat, acompanyats per Mn. Toni Vadell (diòcesi de Mallorca) i d’altres joves dels bisbats catalans, han dedicat un temps de preparació personal i espiritual per a viure amb major plenitud el Nadal.

2010_12_07_poblet.jpeg

Dies abans de començar el Recés, Mn. Toni Vadell, prevere acompanyant de la diòcesi de Mallorca, va enviar una carta als cinquanta joves que tenien previst participar-hi. Els deia que encara que no els conegués personalment ja pensava i pregava per tot ells. Mn. Vadell, a més, els mostrava la il&middto;lusió que tenia de viure el Recés amb tots ells.
Durant els dies de recés, el joves han pogut aturar-se i revisar la seva pròpia vida i també compartir l’experiència de pregària amb els monjos del Monestir. Hi va haver un temps per a contemplar la paraula de Déu i fer-ne una lectura atenta, d’aquesta manera van descobrir la història del Rei David, el seu fracàs però també la seva capacitat de demanar perdó al Pare. A través del testimoni de vida del Pare Paco, un monjo de la comunitat, van poder aprofundir en el personatge bíblic d’Isaïes.

L’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, va apropar-se una estona a Poblet per compartir amb els joves allà presents el seu testimoni i encoratjar-los a la vivència i repte de ser jove cristià al segle XXI. I la Jornada Mundial també es va fer present. Aprofitant l’estona amb el Sr. Arquebisbe, cada jove va poder expressar-li les pròpies conclusions extretes de la lectura de la carta que el Sant Pare va adreçar a tots els joves convidant-los a preparar-se per aquest gran esdeveniment.

Els joves van ser unànimes en destacar que havia estat un gran recés, una experiència inoblidable i un moment que tot jove ha de viure algun cop durant l’any. Dies després del Recés al Monestir de Poblet, en Xavier Canudas, un jove del nostre bisbat, reflexiona sobre el què ha viscut i compartir aquests dies.

“RESPIRA, TOCA DE PEUS A TERRA I VIU LA FRATERNITAT”

El fet de respirar és necessari per viure, i la vida és un do de Déu. És un regal que cal apreciar-lo, agrair-lo, i assaborir-lo. Hem de viure agraïts a Déu. Tocar de peus a terra és la millor manera d’adonar-nos que tenim un lloc on dormir, una família, un espai per treballar i per a formar-nos... Que som vius i que podem ajudar a altres a viure. Que hem de perdre la por i omplir-nos de confiança. Un lligam a la terra que beneeix nostre Senyor. Viure la fraternitat és la joia de l’Església, de tots els cristians. Qui viu la Fe i posa la confiança en el Senyor, necessita compartir-ho i vol ajudar als qui no poden compartir-ho. Això és fraternitat. Viure la fe en comunitat.
Tot això és el què he après jo del testimoni de Mn. Toni Vadell, de Fra Marc, del P. Paco i de TOTS els companys. És així la veu de Déu, com un vent suau... (1 Re 19,12).
Gràcies a tots els qui hem compartit aquesta gran riquesa. I gràcies al Senyor, que ens estima tant!

Carta de Jesús als joves (de Mn. Toni Vadell)

Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.