Temps, saliva i paciència

Així definia les millores que introduiria en el seu ambulatori una metgessa de capçalera, que es queixava que l’elevat nombre de persones rebudes al cap del dia fos considerat un bon indicador de qualitat de servei. Escoltar el pacient, tenir en compte el seu entorn quotidià, deixar-li espai perquè pugui expressar com viu la malaltia, disposar de temps per explicar-se bé, sens dubte estalviaria moltes proves innecessàries: menys cost per a la sanitat pública i menys gestions per part dels seus usuaris. I m’explicava una anècdota: A la consulta d’un metge de capçalera, que aquell dia tenia un metge resident amb ell, va anar-hi una dona que es queixava de mareigs. Mentre el metge resident ja pensava mentalment en tots les sofisticades proves que caldria fer-li, el metge titular senzillament li va preguntar si havia netejat recentment els vidres de casa seva. La resposta fou afirmativa. I el delicat estat de salut de les cervicals de la dona, ben diagnosticat. Jo hi afegiria que, sens dubte, aquest metge, a més, sabia com es netegen els vidres. Mercè Solé