En el curs Philosophia Pacis que estem celebrant en la Fundació Carta de la Pau dirigida a l'ONU, vam tractar, fa poc, la figura i l'obra de Lanza del Vasto (1901-1981), un dels activistes per la pau i la no-violència més importants del segle passat, deixeble de Gandhi i creador d'una obra que, tristament, està molt oblidada al nostre país, tot i que existeixen traduccions de fa més de mig segle.
Filòsof, poeta, artista i fundador de la Comunitat de l'Arca, Lanza del Vasto és autor d'una obra vasta entre la qual destaquen títols com La trinitat espiritual, Les quatre plagues, L'aventura de la no-violència i El pelegrinatge als orígens, la seva obra més coneguda, en la qual exposa el seu viatge a l'Índia on va conèixer el seu mestre, Mahatma Gandhi.
Som davant d'un pensador i activista lúcid, utòpic, resistent, crític amb la deriva consumista i tecnocràtica de la civilització occidental. El seu pensament fluctua entre Occident i Orient i, en aquest sentit, fa pensar en Raimon Panikkar, tot i que no assoleix la plenitud conceptual i formal del pensador de Tavertet.
El reivindico perquè el seu pensament és altament suggerent, més encara, en un context com el nostre en el qual s'està produint un cert revival espiritual. Lanza del Vasto no practica una espiritualitat estètica o de cosmètica. Fa de la seva espiritualitat vida, un estil de vida alternatiu al consum de les masses, a la distracció anastesiant dels mitjans de comunicació de masses, a la cultura del tenir i a l'alienació de les màquines.
Fóra bo que es tornés a editar El pelegrinatge als orígens. Hi ha una traducció catalana de l'any 1961, però de molt difícil accés.
Recullo un pensament altament provocador, que tracta de la cultura de les màquines i de l'acceleració del temps que patim en la nostra civilització.
Escriu el deixeble occidental de Gandhi: "Si és cert que les màquines estalvien temps, estalvien esforços i produeixen abundància, ¿per què tothom està tan enfeinat allà on regnen, per què la gent està junyida a feines ingrates, fragmentades i precipitades pel moviment de les màquines, a treballs que gasten l'home, el redueixen, l'enfolleixen i l'enutgen?".
Bona pregunta!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.